És un temps de reflexió i preparació espiritual que es pot viure en família, ja que solen ser una oportunitat per fomentar en els nostres fills.
El fet de quedar-se a casa té alguns avantatges, no ho negaré. Poder dedicar més temps a activitats que el dia a dia permet, gastar menys en oci i restaurants, i sobretot, passar més temps amb la família, són algunes d’elles. Aquesta última és la més evident, però el concepte de família no sempre coincideix amb el d’aquells éssers amb qui s’està compartint la llar.
És cert que les condicions no són les més favorables, que la por en molts casos ens atrapa, que els mitjans de comunicació ens donen notícies que no són precisament les més encoratjadores, però al marge de tot, en la realitat de les nostres llars, en la nostra realitat personal, davant la indefensió que estem vivint, hi ha aspectes que sí que podem controlar i que poden aconseguir que aquest període de temps es converteixi en una oportunitat en les nostres vides.
En aquests temps d’incertesa, en què l’única cosa que tenim és temps, la nostra ment i les nostres ganes de seguir endavant, sols o amb famílies, amb salut etc. Des d’avorriment fins ansietat i preocupacions, com estar pensant en agafar o creure que tenim Coronavirus al mínim un cop per el dia, és el que la majoria de nosaltres estem vivint en aquests dies.
Crec que hauríem de procurar mantenir la rutina que teníem abans de la quarantena. Aixeca’t d’hora, banya’t, menja a les teves hores i defineix una hora. Deixa espais en el teu dia per meditar, llegir, escoltar música, fer trucades als teus familiars o amics i moure el cos. És molt probable que els que estan treballant des de casa, altres membres de la teva família també ho estiguin.
Busca un espai que sigui només per a tu, on puguis treballar i fer les teves coses sense distraccions. Jugar un joc de taula, prendre un cafè, etc…
En no tenir la convivència diària a la qual estem acostumats, necessitem tenir espais d’interacció sana, sabent que estar molt temps amb la teva família pots arribar a certs moments de tensió. Una pandèmia ens recorda que, encara que no ens agradin els límits, existeixen. La malaltia i la mort no distingeixen color de pell, ni ideologies, ni poder econòmic, ni prestigi, ni lloc geogràfic.
Tots caiem amb la mateixa debilitat davant el que afecta la nostra salut. Només espero positivament que el dia després ens trobi sent diferents de com érem abans que arribés el Coronavirus. Que el dia després ens trobi més humanitzats, més solidaris, més sensibles i més propers a tot ésser humà, independentment del que pensa o d’on vingui.
Comptem amb moltes eines per utilitzar en aquests moments crítics que poden ajudar a fer de nosaltres les millors persones, i així contribuir perquè en aquesta guerra hi hagi menys morts i menys persones que després que tot hagi passat, quedin sols, sense ningú.