Viu la vida: Perquè no dir les coses a la cara

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

És la via per reduir futurs conflictes i cuidar les nostres relacions personals i professionals.

Segur que alguna vegada un familiar o un amic t’ha contestat de males maneres quan tu has fet un comentari la mar d’innocent. O pot ser que hagis estat tu qui s’hagi posat com una fera sense venir al cas. Si és així, oblida’t de justificar-ho per aquest “simple” comentari, perquè t’ha dit tal cosa o perquè estaves estressat. Segurament, va més enllà.

Crec jo personalment, que la comunicació és molt important avui en dia sobretot en els treballs a causa que consisteix en el flux d’informació entre dos ni tres o més persones i la seva comprensió per mitjà de l’intercanvi d’idees, fets, pensaments, valors i missatges. Així en la comunicació han d’involucrar si més no dues persones: la que envia un missatge i la que el rep.

Per això, el primer que faria jo en la meva empresa, tret de les de 50 o més empleats, cridar-los un per un, sols i que em donessin els seus pros i contres del seu llocs de treball, és part de l’essència de qualsevol organització i és imprescindible per al seu bon funcionament saber dels seus empleats, com estan en els seus llocs i com se senten ells i amb això la competitivitat de l’empresa, la seva adaptació als canvis de l’entorn i assolir les metes que s’han establert.

El control, la motivació, l’expressió de les emocions amb el personal, informar-se de tot. tot això és el que porta a tenir una bona rotllo entre els treballadors, no un mes que altres, a la fi tots són humans encara que no ens n’adonem. L’interessant de ser sincer i dir les coses a la cara és que s’acaben els somriures fingits i les salutacions hipòcrites. Passem per la vida amb un dilema moral, dir sempre la veritat però intentant agradar a les persones, això ens porta sense voler a una vida plena d’hipocresia.

Si fem una ullada a dins de nosaltres mateixos, es fa cada vegada més necessari caure en el compte que cada vegada tenim menys temps per reflexionar, per plantejar-nos cap a on van les nostres vides i fins i tot per tenir converses mirant-nos als ulls.

Ens anem tancant cada vegada més en la nostra pròpia bombolla.

En definitiva, conèixer-nos a nosaltres mateixos i saber quina és la nostra circumstància ens ajudarà a dissenyar una estratègia per aconseguir la felicitat.

Però està clar que dir les coses clares impedeix que els altres facin interpretacions errònies sobre allò que pretenem dir. No obstant això, alguns no valoraran adequadament aquestes mostres d’ofendre als altres.

En les nostres relacions existeixen ocasions en què som tebis en les nostres opinions amb l’objectiu de ser prudents i no ofendre a ningú. Per a alguns de dir les coses clares. Així, si pequem de prudència, els nostres veritables pensaments queden relegats a un segon pla i oferim una imatge que no és la nostra.

Intentar ser políticament correctes per no generar conflicte pot salvar-nos en moltes situacions, sobretot quan no pretenem ferir la sensibilitat de les persones o no entrar en discussions que causin malestar emocional. Però, prendre aquesta actitud pot resultar ser una arma de doble tall per a nosaltres, perquè llavors qui som en realitat?

La recomanació per relacionar-nos és compartir els nostres pensaments i opinions des del respecte, l’empatia i, per descomptat, no ferir perquè en la relació siguem congruents entre el que diem i el que pensem.

No reprimeixis els teus pensaments! Tot i que en bona mesura som esclaus de les nostres paraules, aquestes també ens serveixen per alliberar-nos emocionalment.

Això us ho dic perquè m’ha passat, alguna vegada a mi personalment.

Digues el que et molesta quan et molesta, no quan estiguis molt farta o enfadada; perquè puguis dir-ho amb els teus millors paraules i no l’error de expressar-ho amb les teves pitjors ofenses o insults.

TOTES LES NOTÍCIES