Viu la vida: La nostra família

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

El valor de la família neix i es desenvolupa quan cadascun dels seus membres assumeix amb responsabilitat i alegria el paper que li ha tocat exercir en la família.

En parlar de família podem imaginar a un grup de persones felices sota un mateix sostre i entendre la importància de les cures i educació de tots els seus membres, però descobrir l’arrel que fa a la família el lloc ideal per forjar els valors, és una meta assolible i necessària per aconseguir una manera de vida més humana, que posteriorment es transmetrà naturalment a la societat sencera.

El valor de la família va més enllà de les trobades habituals innecessàries, els moments d’alegria i la solució als problemes que quotidianament s’enfronten. El valor neix i es desenvolupa quan cadascun dels seus membres assumeix amb responsabilitat i alegria el paper que li ha tocat exercir en la família, procurant el benestar, desenvolupament i felicitat de tots els altres.

Cal reflexionar que el valor de la família es basa fonamentalment en la presència física, mental i espiritual de les persones a la llar, amb disponibilitat al diàleg i a la convivència, fent un esforç per cultivar els valors en la persona mateixa, i així estar en condicions de transmetre’ls i ensenyar-los. En un ambient d’alegria tota fatiga i esforç s’alleugereixen, el que fa veure la responsabilitat no com una càrrega, sinó com un lliurament gustosa en benefici dels nostres éssers més estimats i propers.

El primer que hem de resoldre en una família és l’egoisme: el meu temps, el meu treball, la meva diversió, els meus gustos, el meu descans, si tots esperen comprensió i cures, qui tindrà la iniciativa de servir els altres? Si el pare arriba i s’acomoda com un sultà, la mare es tanca a la seva habitació, o en definitiva cap dels dos està disponible, no es pot pretendre que els fills entenguin que han d’ajudar, conversar i compartir temps amb els altres.

La generositat ens fa superar el cansament per escoltar aquests problemes de nens (o joves) que per als adults tenen poca importància; dedicar un temps especial per jugar, conversar o sortir de passeig amb tots el cap de setmana; la sortida a sopar o al cinema cada mes amb el cònjuge. La unió familiar no es plasma en una fotografia, es va teixint cada dia amb petits detalls d’afecte i atenció, només així demostrem un autèntic interès per cada persona que viu amb nosaltres.

Una altra idea fonamental és que a casa tots són importants, no existeixen èxits petits, ningú és millor o superior. Es valora l’esforç i dedicació, llocs en el treball, l’estudi i l’ajuda a casa, més que la perfecció dels resultats obtinguts; es té l’obstinació per servir a qui faci falta, perquè aprengui i millori; participem de les alegries i fracassos, de la mateixa manera com ho faríem amb un amic. Saber-se apreciat, respectat i comprès, afavoreix l’autoestima, millora la convivència i fomenta l’esperit de servei.

Seria ideal pensar que la convivència quotidiana estigués exempta de diferències, desacords i petites discussions. La solució no està en demostrar qui mana o té la raó, sinó a mostrar que som comprensius, per controlar els disgusts i el mal geni, en comptes d’entrar en una discussió on en general ningú queda del tot convençut.

És important recalcar que els valors es viuen a casa i es transmeten als altres com una forma natural de vida, és a dir, donant exemple.

Encara que són els pares els que tenen la responsabilitat en la formació i educació dels fills, aquests últims no queden exempts. Els joves solters, i encara els nens, comparteixen aquesta mateixa responsabilitat ja que en aquest camí tots necessitem ajuda per ser millors persones. Actualment triomfen aquells que es distingeixen per la seva capacitat de treball, responsabilitat, confiança, empatia, sociabilitat, comprensió, solidaritat, etc. , valors que s’aprenen a casa i es perfeccionen al llarg de la vida segons l’experiència i la intenció personal de millorar.

Pensem que tot al nostre voltant canviaria i la relacions serien més cordials si els éssers humans es preocupessin per cultivar els valors en família.

Tota família unida és feliç sense importar la posició econòmica, els valors humans no es compren, es viuen i s’atorguen com el regal més preuat que podem donar. No existeix la família perfecta, però si aquelles que lluiten i s’esforcen per aconseguir-ho.

Hem doncs de formar veritables llars que fomentin en els seus integrants la cultura de l’amor, el respecte, la tolerància, la gratificació, en fi, tot el cúmul de valors positius que formin autentiques persones integrants de la societat per al benestar de la mateixa.

 

TOTES LES NOTÍCIES