Editorial Reservoir Books. 320 pàgines. Preu: 15,90 euros

L’editorial Reservoir Books edita en format llibre recopilatori en castellà i català les vinyetes que Juanjo Sáez ha publicat al diari Ara aquests darrers temps. Aquest dibuixant barceloní arrossega una llarga trajectòria artística en el món de la il·lustració i l’humor gràfic tant en fanzines, llibres com Yo. Otro libro egocéntrico de Juanjo Saéz (2010) o Arròs covat (2010), i premsa escrita.

Juanjo Sáez desplega a Crisi (d’ansietat) un humor càustic i visceral, un humor de trinxera, que neix d’una mala llet i d’un malestar insuportable. El seu traç és desmanegat i ràpid, encomana sensació de deixadesa, guarda afinitat amb una línia gruixuda, esbossa un dibuix minimalista en què destaca especialment la tossuda constància d’ombres fosques i ominoses com agressives gargotejades.

Aquest estil descuidat i vulgar encaixa perfectament amb els trets de tinta que dispara contra banquers cobdiciosos i poderosos egoistes i insensibles. La figura del banquer apareix de forma repetida com a representant emblemàtic del capitalisme neoliberal que ara es porta i és representat com en les caricatures de l’humor satíric revolucionari, és a dir, ben vestit, amb barret i fumant un puro. Una tradició que Juanjo Sáez revitalitza en consonància amb una època de regressió de drets socials i polítics, ajudes desvergonyides a la banca i una insultant impunitat financera que sembla dur-nos a èpoques oblidades de fundació i expansió d’un capitalisme explotador i esclavitzant.

En aquest model recorre insistentment a la contrafigura del obrer o el treballador sotmès i esclafat o l’home miniaturitzat. Es serveix també de les analogies entre humans i animals per al·ludir als ciutadans actuals, convertits en mers consumidors, en forma d’ovelles alienades i mansos xais – recordem aquella estranya metàfora chapliana inaugural de Los tiempos modernos – o la degradació de les condicions humanes i socials que ens converteixen en gossos esporuguits. I com la salvatge faula social que és Crisi (d’ansietat) els poderosos són transformats en porcs com a la granja orwelliana.

Juanjo Sáez fa gala d’un humor fatalista amb abundància de precipicis que esperen amatents la letal caiguda i també un reguitzell de calaveres que ens interpel·len sobre el nostre destí funest. Un humor qüestionador fruit d’una incertesa vital amb preguntes existencials que es formula un jove personatge intermitent en el llibre i de trets autobiogràfics. També hi ha espai per denunciar la brutalitat policial, el pes de la maquinària de l’estat, l’involutiu corró espanyolitzant a càrrec d’un desdibuixat president Rajoy o les etzibades d’un franquisme per enterrar.

L’autor afegeix un pròleg que contextualitza la seva visió pessimista i desencisada sobre la crisi i la vida a través d’aquestes vinyetes negres fruit d’un sentiment aniquilant de por. Una crisi d’ansietat vital que el sumia en un estat depressiu crònic fruit tant de la crisi mundial com per culpa d’una malaurada ratxa personal i anímica al perdre l’àvia, la mare i el pare en a penes dos anys.

Aquesta introducció, en què sembla buscar disculpar-se pels seus negres presagis i foscos estirabots, també afegeix episodis transcrits per homenatjar a la figura d’un pare injustament acomiadat a les portes de la jubilació o per parlar d’una colonialista dialèctica nord-sud basada en l’espoli.

I finalment ens obsequia amb un alè d’esperança en el que vindria a ser una mena de final feliç. Un epíleg reconfortant que actua com a prova terapèutica de la superació d’un període de dol i de ràbia. El neguit paralitzador cedeix el seu lloc a la calma i de forma assossegada sembla descobrir l’amagat i profund sentit de la vida. Endavant Juanjito.