Les últimes setmanes han estat molt mogudes en el normalment reposat món de la traducció literària, des del debat a la revista electrònica Núvol fins al seminari anual de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, sense descuidar-nos la jornada que la mateixa associació va muntar a partir precisament de la polèmica Núvol. Com a part interessada hi he participat de prop i haig de dir que els intercanvis entre gent d’aquest ofici són de les coses més civilitzades i alhora instructives que es troben.
I aleshores apareix el destí i hi diu la seva. Retrobada la calma i la soledat de la taula de casa, es manifesta en forma de dilema: estàs girant al català una novel·la negra d’un autor sicilià i en un moment donat un personatge engega el mot scannatoio, que vol dir escorxador però que en l’ús col·loquial s’usa per referir-se a aquell pis que es fa servir per a les trobades d’amor furtiu i que molts coneixem amb el barbarisme de picadero. Busques al diccionari d’equivalències (altrament conegut com ‘el castellà-català’) i et proposa niu/niuet d’amor. La teva antena personal et diu que no funciona, perquè hi ha un canvi de registre: picadero és mot d’argot i niuet d’amor no. Remenes més diccionaris i en un de més especialitzat, ves per on, hi trobes les formes picador i picadero. Alerta que això no vol dir que siguin correcten, si no que un lexicògraf les va registrar en un moment donat com a termes de la llengua viva. Però picador és un calc, i no et convenç, i picadero s’hauria d’introduir en cursiva. No, has de buscar més. Fas una consulta a una llista d’especialistes i una persona proposa un terme que assegura que es fa servir a la zona del Pallars: conillera. Ep!, aquesta t’agrada. No la coneixies, però la imatge és perfectament entenedora i té aquell punt de vulgaritat que la fa equiparable a l’original. Tanmateix un altre collistaire fa una aportació nova: el llibre Argot barceloní, que també és una mena de diccionariet, recull picadero com a «lloc per follar de caràcter privat, generalment clandestí», i propugna aquesta solució. Això que a la definició del terme hi hagi un altre barbarisme (per més que el DIEC l’hagi acceptat modernament) com follar no t’acaba de fer el pes, però reconeixes que aquesta solució és la més estesa entre els parlants.
L’exercici, doncs, és aquest. Imagineu-vos que sou el traductor i heu de resoldre aquest repte per poder seguir endavant. Les opcions són: niu o niuet d’amor, picador, picadero i conillera. Un consell: abans de decidir-vos, rumieu-hi. I si en parleu amb algú, no li condicioneu la resposta. Ja veureu que és un debat en què s’aorenen moltes coses.
Per Pau Vidal / ACPG – Redacció