S’està creant l’associació sense ànim de lucre NeuroPremià, amb un plantejament de cogestió entre la societat civil i l’administració i una clara aposta per la neuroplasticitat i l’epigenètica, inicialment en situacions de postictus i d’envelliment, sobre el que, precisament, cal manifestar-se.

Cal considerar del tot inacceptable en una societat ja envellida, la manca de geriatres i gerontòlegs per atendre les necessitats bàsiques sanitàries de la gent gran d’edat avançada. Moltes d’elles rebutjades en els casals d’avis al ser considerades no vàlides, estimant que els hi pertoca estar en un centre de dia o en una residència geriàtrica, quin model hoteler està prohibit en diferents països de la UE. Llocs en els quals predominen situacions d’aparcament, majoritàriament no acceptades pels seus usuaris al considerar-les com un atemptat contra la dignitat humana, estimant viure en un règim propi d’una presó o d’espera en un pretanatori.

Cal denunciar donar anys a la vida però en pitjor qualitat de vida, en lloc de donar vida als anys apostant per una estreta relació entre l’allargament de l’esperança de vida i el manteniment d’una qualitat de vida amb rostre humà plenament positiva i satisfactòria. Finalment cal estimar que l’anomenada atenció centrada en les persones no és suficient. Cal replantejar l’envelliment, amb tractaments per superar problemes d’equilibri, caigudes repetides i manca de memòria entre d’altres. Finalment els usuaris de casals s’haurien de començar a posar les piles: més tard o més d’hora esdevindran no vàlids i, llavors què?