Víctor Alexandre va néixer a Barcelona, és escriptor i periodista i treballa en diversos camps literaris: assaig , conte, novel·la i dramatúrgia.

“Els amants de la rambla del Celler” comença amb el pas diari, sempre a les cinc de la tarda, d’un matrimoni nonagenari, en Joan i la Maria, per davant de la finestra de l’estudi d’un escriptor. És un fet aparentment banal, intranscendent, però que esdevé immediatament el punt de partença de tres històries que es desenvolupen en tres escenaris diferents: Sant Cugat del Vallès, els barris barcelonins de Gràcia, Poble-sec i Sarrià i el barri de Saint-Germain-des-Prés de París. És una novel·la que mostra els dos extrems oposats de la condició humana, representats per la cruesa i la tendresa, que reflexiona sobre la recerca de la felicitat i que ens recorda la indefugible connexió entre el nostre present individual i les decisions que hem pres en el passat.

Aquestes són les paraules inicials de la novel·la: “El metall m’ha pres les persones que més he estimat. De vegades ho ha fet en forma de bala; d’altres, en forma de via fèrria.”

“Els amants de la rambla del Celler” és un relat en què hi trobem les extorsions actuals de l’assetjament immobiliari, les greus conseqüències dels abusos sexuals a menors i una presència constant de la figura de la dona i de la inferiorització que ha sofert al llarg de la història. A la novel·la hi apareixen també personatges reals com Ferran Soldevila i Rosa Leveroni vivint un amor secret que va durar tota la vida, Josep Bailina, el supervivent del camp d’extermini de Mauthausen que va salvar la vida de Joaquim Amat-Piniella, Joan Miró, J.V. Foix, Yves Montand, Simone Signoret, Charles Aznavour, Serge Gainsbourg, Jacques Prévert i Simone de Beauvoir.

La coberta del llibre és el quadre “Interior del Moulin de la Galette”, pintat per Ramon Casas el 1891, que té també un paper en el desenvolupament de la novel·la.