Ubicació
Croàcia. És la capital del comptat Dubrovnik-Neretva i es troba a uns 500 quilòmetres de la capital de Croàcia, Zagreb, i a poc més de dos-cents d’Split.
Població
Vora els 50.000 habitants Gastronomia
Dos dels plats típics de Dubrovnik són la ‘bouzara’, fet amb escamarlans, o el ‘cevapi’, una salsitxa de carn feta a la graella. La ‘rozata’ és un típic flam casolà.
Clima
El clima mediterràni és el que millor qualifica la ciutat de Dubrovnik, amb temperatures suaus a l’estiu i mitjanes de 25 graus. A l’ hivern, la temperatura mitjana que s’enregistra no arriba als 10 graus.
Curiositat
El nom de Dubrovnik deriva de la paraula eslava Dubrava, que significa ‘boscos de roure’, espècie que cobria la muntanya de Sant Sergi, als peus de la qual se situa la ciutat.
Altres
L’ incendi del 2007, que envoltava la ciutat de Dubrovnik va posar en perill habitants i patrimoni artístic. Va ser aleshores que gràcies als mateixos habitants i els bombers, van poder apaivagar el foc després de 24 hores de dur treball.
Un dels centres turístics per excel·lència del Mar Adriàtic. Coneguda com ‘La perla de l’Adriàtic’ o ‘L’Atenes Croata’. El Casc antic envoltat de muralles i a l’any 1979 Dubrovnik va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L’any 1994 l’organisme va ampliar aquesta declaració.
El casc històric data del segle VII i les muralles del segle XIII.
El punt neuràlgic de Dubrovnik és la Font d’Onofre; mentre que el carrer més popular és l’Stradun. El carrer Stradun és el carrer més llarg i ample de Dubrovnik i acull múltiples botigues i centres d’oci i turístics.
Les muralles es van començar a construir al segle XIII, tot i que no van estar totalment enllestides fins al cap de dos segles. En la zona tocant al mar, les muralles tenen una amplada que arriba als 3 metros. Pel que fa a l’alçada, en alguns punts pot arribar a ser de 25 metres.
La catedral és d’estil barroc, data del 1713 i va ser construïda sobre un antiga catedral romànica, que va ser destruïda després d’un terratrèmol al segle XVII i anteriorment n’hi havia hagut una altra d’estil bizantí, al segle VII.
La font d’Onofre va ser construïda el 1438 per l’arquitecte napolità Onofrio della Cava. Una altra de les visites obligades és al Palau d’Sponza, situat a la plaça de Luza. Antic lloc d’arribada de les mercaderies, actualment aquest palau acull l’Arxiu Regional. Un altre dels atractius de Dubrovnik són, sense dubte, les seves platges. La de sota les muralles de la ciutat és considerada una de les més boniques d’Europa. En els voltants, les platges típiques que trobem són de graveta. Resulta també recomanable fer un excursió a l’illa de Lokrum, on hi ha un llac al bell mig i a l’illa de Lopud, amb una bonica platja.
