Finalment s’estrena a les nostres pantalles “Viaje a Sils Maria” del realitzador francès Olivier Assayas després de competir en la Secció Oficial de Cannes’2014. La seva darrera pel·lícula està centrada en una consagrada actriu que ronda la quarantena, Maria Ender (Juliette Binoche), que viatja a Zurich en tren acompanyada de la seva jove agent personal, Valentine (Kristen Stewart), per homenatjar un dramaturg molt estimat per ella. Però durant el trajecte s’assabenta que acaba de morir i això trastocarà totalment els seu plans.
Aquest tràgic fet coincideix amb l’interès d’un director teatral perquè Maria Ender accepti el paper d’una dona madura, Helena, en una nova adaptació d’una peça teatral de l’escriptor mort en què ella ja hi havia participat fa molts anys interpretant però el paper de la contrincant d’Helena damunt l’escenari, la jove Ingrid. Aquesta obra, en què Ingrid empenyia al suïcidi a Helena, confronta a la madura dama del teatre amb l’inexorable pas del temps, subsumint-se en un estat d’ansietat que li desvetlla antigues experiències i records del passat.
Maria Ender s’instal·la en una creixent sensació d’estranyesa, de desconnexió amb el món i, sobretot, de distanciament insalvable amb la joventut actual. Aquest desfasament generacional li fa menystenir les opinions que pugui tenir la seva agent o riure’s directament de les dots interpretatives d’una famosa actriu emergent i adolescent de Hollywood que farà d’Ingrid al costat d’ella en el nou muntatge escènic, Jo-Ann Ellis (Chloe Grace Moretz). Això genera també un controvertit joc de miralls en què una dona sembla reflectir-se en l’altre i viceversa teixint noves connexions entre ficció i realitat.
Com en algunes pel·lícules ambientades en el món del teatre o del cinema, Assayas sap treure profit dels assaigs entre l’actriu i la seva agent per transmetre una atmosfera torbadora en què la ficció del text sembla barrejar-se amb la realitat de la relació actual de les dues dones. S’aconsegueix crear un clima de raresa i confusió entre la veritat i la mentida, en què els desitjos ocults de la jove agent personal envers l’actriu madura es barregen amb la representació d’una obra que parlar de coses semblants.
Fins i tot, el teatre sembla alimentar l’estructura fílmica d’aquesta pel·lícula dividida clarament en dos parts i un epíleg, com una mostra de que el teatre i el cinema conviuen i caminen plegats. Assayas aprofita també per fer un homenatge a un film antic de muntanya en blanc i negre, “Maluja Snake”, sobre una llengua de boira que inunda una vall alpina, per introduir també una vessant sobrenatural, fantàstica.
Una vall suïssa on es troba el poble de “Sils Maria”, poblet que dóna nom al títol de la pel·lícula, i lloc de residència de l’escriptor desaparegut, que esdevé l’epicentre del segon acte de la pel·lícula. En aquesta segona part el paisatge alpí es converteix en un protagonista més, culminant precisament aquest episodi amb el fascinant i meravellós fenomen meteorològic de la cataracta de núvols que colga la vall, precipitant un desenllaç absolutament enigmàtic i potser irresoluble.
