La vida posa moltes proves per les que un ha de passar, i cadascú s’enfronta a aquests problemes de manera diferent. Alguns escriuen; altres barallen. Altres semblaven ofegar els seus problemes en l’alcohol.

Aquest és un bon servent però molt mal amo. A l’igual que els diners en si mateix no és dolent, som els éssers humans el que culpem tant a un com a l’altre de les nostres tragèdies. En un moment donat de la vida tots bevem. Uns més que altres, uns més fi altres no tant. Quan la idea és assaborir la beguda, l’alcohol mitjana mai és dolent per contra serveix d’estímul a què ho beu moderadament.

Els moments per beure són molts i variats. Pretextos per festejar triomfs o assimilar derrotes no en falten. No obstant això sempre cal estar alertes quan ho fem ja que som capaços d’accions que en estat normal mai faríem. Tot el que beu encara que sigui moderadament ja no és el mateix. Ha d’estar conscient que la seva personalitat s’altera i el control personal exigeix més rigor.

Quan bevem hem d’evitar faltar a el respecte als altres però sobretot a nosaltres mateixos. Això no vol dir que beguem sols, és simplement entendre la raó de prendre alcohol. Es pot brindar per el que es vulgui, però cal prendre un focus d’alerta quan no tenim raó per fer-ho, sinó només afició.

Quan l’afició es torna la causa del nostre brindis constant és quan vam començar a cometre actes reprovables. Aquest començament generalment es dóna amb la família, els parents, els amics i desconeguts que no sabem on els vam fer compares de la disbauxa que portem dins de nosaltres mateixos.

Fem de les nostres coses armes mortals que poden causar dany irreparable tant a nosaltres com als altres. No ens adonem del que fem, perdem la dimensió de les coses i en la ment tot es facilita per cometre actes reprovables.

No et fixis en el vermell que és el vi, ni en com brilla a la copa, ni en la suavitat amb que llisca, perquè acaba mossegant com serp i enverinant com escurçó. Els teus ulls veuran al·lucinacions, i la teva ment imaginés estupideses, et semblarà estar dormint a alta mar, ajagut sobre el pal major i diràs: “m’han ferit, però no em fa mal, m’han colpejat, però no ho sento. Quan despertaré d’aquest somni per anar a buscar un altre glop.

Sembla un somni senzill però és mortal perquè el servent es converteix en amo i ens precisament el millor. Tot en excés és dolent. La moderació no és la comercial o publicitària, la veritable està en cadascú, en la força de la consciència i en cada cor. Només per aquest motiu l’equilibri que tots tenim dins i cadascú disposa en cada cas. No vegis miratge ni t’inventis paradisos de colors, veu el que ets quan no beus i en el que et converteixes quan ho fas. Contrasta la teva personalitat i decideix quin és millor doncs sent un ésser feble, fràgil aquestes exposat a aquesta temptació humana captivadora, sensacional i plaent però no duradora. Demana i se’t donarà.

Tots podem si volem, sortir dels problemes i de les circumstàncies, que ens posa la vida.

No hem de tancar-nos, en què no podem ni en que passarà demà. Simplement cal viure la vida d’una manera correcta i sempre amb un somriure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada