Amb l’Advent comencem un nou Any litúrgic. L’Advent abasta les quatre setmanes abans del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist. Ve el Senyor, volem estar preparats. Ell ens ajudarà també a preparar-nos-hi. Durant aquest temps, fem memòria de la vinguda històrica al món del Senyor Jesús, com el Déu encarnat i fet amor abastable. I en aquest temps intentem que les nostres vides siguin acollidores del Redemptor que sempre ve per la seva Paraula, per l’Eucaristia, pel pròxim que ens necessita i per la seva misteriosa gràcia, que tot ho supera. També aquest temps ens ajuda a esperar la seva darrera vinguda al final de la història, com a jutge, quan ens vindrà a buscar per portar-nos a casa seva.

Les paraules clau són “vetllar” i “estar a punt” (Mt 24,42.44). No podem adormir-nos, ni desanimar-nos, ni estar inactius; no podem tancar la porta a la visita de Déu. Així com vingué en el primer Nadal, ara de nou Ell vol venir a casa nostra, tant a les nostres persones com al nostre món. De fet, no n’ha marxat mai, però vol que l’acollim, que el deixem entrar, que li siguem atents, amics, humils i alegres perquè Ell ho vol omplir tot de la seva gràcia, del seu perdó, de la seva vida que tot ho renova. Acollim la seva dolça invitació: “Mira sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell i ell amb Mi” (Ap 3,20). Què desitgem de més?

És temps de fe i de bones obres. Això significa “estar a punt”. Esperar-lo! Primer de tot deixar que la gràcia de Déu ens ajudi a sortir de les rutines i de les mandres, del pecat i de la llunyania de l’Evangeli. I demanar la vinguda del Senyor amb humilitat, repetint: Veniu Senyor Jesús! Ajudeu-me a creure! Desvetlleu el millor que hi hagi en mi, Senyor, i que ve de vós! Allibereu-me de l’egoisme! I després, en el silenci i la pregària, deixar que creixi el desig de bondat i de puresa en el nostre cor, fer emergir la millor part de cadascú de nosaltres, llegint l’Evangeli, estimant millor els qui tenim a prop, fent algun gest compromès de solidaritat i de compartició. En tindrem moltes oportunitats en aquests setmanes de l’Advent i en les festes de Nadal que s’apropen.

Advent és temps de joia, perquè Jesús arriba i vol fer estada en nosaltres i en el nostre món, que Ell no abandona mai, perquè manté la seva promesa de salvació i de misericòrdia. Ell ve a consolar la humanitat de tant dolor, violència, pobreses i soledat: “Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud!” (Is 40,1). Són les primeres paraules amb què s’obre la música immortal del grandiós Oratori del Messies de Händel. És temps de retornar a l’essencial, i de portar aquest consol de Déu a la nostra humanitat, temps d’acollir la vocació de fer conèixer la nostra fe a les generacions que vénen darrere. És el que acabem de proposar els bisbes de Catalunya en el nostre Document “Transmetre el tresor de la fe” que acabem de publicar. Ja tindrem temps de comentar-lo. Ara: vetllem i estiguem a punt!