Veïns del Berguedà han constituït una plataforma d’oposició al projecte d’ampliació de l’estació del Coll de Pal, a Bagà. Sota el nom de ‘Salvem el Coll de Pal’, els detractors alerten del “cost” mediambiental que pot comportar la nova connexió amb l’estació de La Molina. Alerten que els esquiadors optaran per aquesta alternativa per estalviar-se el cost del Túnel del Cadí, un fet que “suposarà una massificació important” al port berguedà. A més, mostren “preocupació” per la transformació paisatgística i econòmica que podria viure el territori. Les obres del telecabina que unirà les dues estacions, aturades el 2011 per la crisi econòmica, han estat ja adjudicades recentment per poc més d’un milió d’euros.

El nou telecabina permetrà unir les pistes de Volta Muntanya Sagrada, Olímpica i Comabella. També comportarà l’ampliació de la zona per a esquiadors debutants, ja que fins ara l’accés esquiant a la zona de Coll de Pal era en exclusiu per a esquiadors experts.

Ferran Canudas, portaveu del col·lectiu ‘Salvem el Coll de Pal’, explica que la represa del projecte els ha dut a unir esforços i constituir la plataforma. “No veiem clar que s’ampliïn els dominis esquiables quan sabem que el futur de l’estació no està assegurada”, justifica, tot apuntant al fet que el darrer informe del canvi climàtic a Catalunya indica que “les estacions d’esquí catalanes no són viables”. Per aquesta raó, afegeix, “no considerem raonable que s’inverteixi en una cosa que en uns anys ni servirà o serà deficitària”.

Els greuges

Segons indica Canudas, el nou telecabina comportarà “una massificació important al Coll de Pal”. El veí recorda que “fins ara, per anar a esquiar a la Cerdanya calia pagar el Túnel del Cadí, però amb el nou telecabina es podrà pujar fins al Coll de Pal i anar a les pistes cerdanes sense pagar res”.

El col·lectiu també assenyala com un altre greuge l’impacte que pot comportar el nou projecte tant per al paisatge com per a l’economia de la zona. En el primer dels casos, “totes les estacions tenen uns costos que no s’amortitzen amb els forfets, sinó amb les urbanitzacions i segones residències que hi ha darrere”, manifesta Canudas. Per aquesta raó, afegeix, “ens preocupa que l’Alt Berguedà pugui patir una transformació paisatgística com li va passar a la Cerdanya”.

D’altra banda, en l’àmbit econòmic, el col·lectiu també creu que el projecte pot desencadenar canvis en mercat laboral a la zona, i que s’acabi reorientant cap a una ocupació “més estacional”.

Sumar suports

De moment la plataforma, que aplega a una trentena de veïns, celebra assemblees setmanals en diferents punts del territori berguedà “per denunciar el cas i els impactes que això té”, així com sumar més suports. Paral·lelament s’està acabant de definir quines accions podrien emprendre, malgrat que reconeixen que el fet que ja s’hagin adjudicat els treballs fa difícil aturar l’ampliació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada