Valorem per les seves capacitats, no per les seves discapacitats

Déu ens posa a prova moltes vegades i de diferents formes. El camí que traça per a les nostres vides no sempre és senzill i sense sots, per contra, moltes vegades està ple d’esculls que cal sortejar

Néixer amb una discapacitat, patir en algun moment de la vida o tenir un fill amb alguna dificultat són el tipus de proves que moltes vegades Déu tria per a nosaltres.

Tots volem ser “perfectes”, absolutament sans, lliures, moure’ns com vulguem, gaudir del nostre cos i la nostra ment en la seva plenitud. La perfecció no existeix sinó per a Déu. Tots som les seves criatures, amb parla, sense ella, cecs, amb o sense síndrome de Dow, tots hem estat creats a imatge i semblança i per al seu amor infinit som perfectes.

On vivir amb una discapacitat, sigui de naixement o conseqüència d’algun accident en el transcurs de la nostra vida, és -a més d’una dura prova- un desafiament. Pot vèncer i deixar-nos en el lloc del que “no pot” o, per contra, pot trobar forts i decidits a vèncer totes les barreres possibles.

El mateix passa quan Déu ens dóna en els braços un fill amb discapacitat, del tipus que sigui. El cop és dur. Cal sobreposar-se, cal prendre consciència. Alçar, saber bé com va a ser les coses, que sens dubte no seran com les hem somiat, però és el que Déu ha decidit per nosaltres com a pares i per al nostre fill com a persona.

Són moltes les situacions que es donen en la vida i que ofereixen la possibilitat de treure a la llum el millor i el pitjor dels éssers humans, aquesta és una d’elles.

Tots els pares vetllem pel benestar dels nostres fills i els cuidem amb amor i cura, però els pares de persones que pateixen algun tipus de discapacitat fan això i molt, molt més.

Com a societat nostra “nota” no arriba. La ciutat mai acaba d’estar a disposició de les persones que necessiten rampes, accessos diferents, etc. No hi ha una consciència generalitzada en les empreses de brindar treball a qui potser no camini, però sens dubte pot atendre públic millor que molts de nosaltres.

No sempre som solidaris, pacients i encara avui seguim bregant perquè no es discrimini a qui no compleix amb el requisit de “perfecció que ens imposen o ens imposem”.

L’examen és per a tots doncs tots som part d’un mateix univers i tots som fills de Déu, amb o sense alguna síndrome, amb una o dues cames, caminant o en cadires de rodes. La perfecció que hem de buscar, és la de l’ànima, no hi ha altra. La nostra “closca” algun dia serà res.

Quan dic que aquestes persones són éssers que Déu posa en el nostre camí en forma especial, és perquè a través d’ells podem aprendre a ser millors, solidaris, sol·lícits, a donar oportunitats, a veure les coses d’una altra manera.

Podem aprendre moltes coses, però sens dubte, crec que l’oportunitat que no hauríem de desaprofitar és la d’aprendre d’una vegada i per sempre que la perfecció està en l’ànima i en ella la “capacitat” i la “discapacitat” són meres paraules.

I aquí deixem una rima perquè pugueu practicar.

Hola amiguets

arribar les vocals

i amb molt de gust

les presentaré.

Aquesta és l’A d’alegria,

i la E d’emoció,

segueix la I que és debilitat,

després la O rodoneta,

i finalment arriba

l’U de la unió.

Perquè no s’oblidin

repetirem,

Totes juntets

i sense discutir.

A d’alegria,

I d’emoció,

la I és debilitat,

l’O rodoneta,

i l’últim ve

l’U de la unió.

Que bé amiguets

van estar genials,

ja s’han après

totes les vocals.

TOTES LES NOTÍCIES