Les formigues ens ensenyen a treballar en equip amb eficiència.

És impressionant veure quant poden fer unes petites formigues no només per si mateixes sinó amb l’ajuda del seu grup.

Estan molt unides.  Elles es necessiten unes a altres per fer el treball més efectivament.  Elles van en grup a fer el treball de recol·lecció, d’alguna manera es posen d’acord, avancen cap al seu objectiu i tenen èxit bé sigui per construir la seva casa com per buscar el seu menjar.

Són petites però fan el seu treball. Tal vegada t’has dit a tu mateix que el que tu fas no és el que porta l’empresa a l’èxit, o que pogués fer-ho qualsevol, o penses que no hi ha cap diferència si ho fas o no?

Tenen bona comunicació entre elles. Si has vist d’a prop a les formigues notaràs que quan n’hi ha una que ha fet el recorregut primer, les altres faran cert contacte amb aquesta formiga, és alguna cosa breu però es comuniquen i es distribueixen la labor. No ho podem fer tot sols. Amb bona comunicació en l’empresa, el treball, podem aconseguir metes, tenint un bon ambient. Les formigues saben buscar el seu lloc de protecció quan ho necessiten.  En aquest món estem exposats a tants perills que necessitem saber a on anar, què fer en moments de crisis, de dificultat. Sinó que necessitem aquesta comunicació íntima personal per tenir la fortalesa i fer tot la resta. Si és una empresa, els seus empleats necessiten un lloc de refugi per a moments de dificultat, un fons d’emergències per a crisis financeres, una bona assegurança mèdica perquè  encara que esperem molt d’èxit, hem d’estar preparats com les formigues per a tot. Pensem ben abans de parlar perquè “La llengua pot portar vida o mort”.

Que pels nostres llavis brollin paraules de vida, aigua dolça que refresqui, d’edificació, d’agraïment i d’un sincer cor.
Tenim tant poder en les paraules que fan obrar amb energia als nostres amics, familiars i companys de treball. Els donem un impuls, una palmada d’ànim i de motivació.
Si del que pensem surten les nostres paraules i la manera com les diem, val la pena ocupar-nos en el que pensem perquè no ens preocupem pel que surti de la nostra boca, perquè les paraules tenen molt poder.

Què em passa que cada vegada que parlo els altres escoltin la meva veu amb duresa, enuig o ràbia?  Tot comença en la teva ment.
Tal vegada t’has habituat a parlar de certa manera a casa perquè tots t’han acceptat així, amb aquesta manera de ser tal vegada sense molta suavitat en les paraules, sense molt tacte en dir-les i amb molta força que en ocasions poden ser massa dures per a algunes oïdes sensibles.

No t’adones perquè sempre has parlat així, i raones per dins : “Doncs que m’acceptin així perquè així sóc jo”. Però tal vegada no sempre vas anar així. En algun moment de la teva vida va succeir alguna cosa que et va fer prendre aquesta actitud en certa manera a la defensiva.  En algun punt de la teva vida de la infància, adolescència, joventut o vida adulta, vas deixar de posar-li molta atenció a com parlaves i només deies sense pensar en res més.

Quan som amb els amics, no sempre hem de parlar, escoltar és més important. Guarda les paraules i queda’t allí al costat del teu amic o amiga i escolta o senzillament comparteix el silenci si hi ha dolor, ferida, sofriment, pèrdua.

Quan escoltem amb atenció al nostre amic estem estimant-lo, valorant-lo i amb la nostra actitud li donem a entendre que ell o ella és important i el que està dient també ho és.  És cert que tenim un amic per compartir però el silenci també es pot compartir, no fan falta les paraules.

Pensa bé abans d’actuar, parla i fes les coses amb saviesa perquè aquesta saviesa quedi sembrada en els cors i puguis collir saviesa d’ells també.