El debat sobre el futur de la religió és molt antic i si volguéssim ser irònics etern. Sí que és evident que a Europa Occidental cada vegada estem més secularitzats però a la resta del món no sembla que la religió hagi perdut pes. Potser una mica, només una mica, als Estats Units, però tampoc massa. La darrera informació que m’ha fet reflexionar sobre això és una estadística del CIS espanyol respecte aquest país. Segons reflecteix l’institut d’estudis sociològics espanyol un 40% dels joves d’entre 18 i 24 anys són ateus i agnòstics. La xifra a tot el país és d’un 23%. I els resultats són molt simples i demolidors: quan més jove és la gent menys creu en Déu. A Catalunya les xifres són encara més grans: més o menys la meitat dels joves no tenen creences religioses. Això què significa? Doncs moltes coses però una d’elles és molt evident i potser molt impactant. En aquest món cada cop més interconnectat esdevé complicadíssim mantenir la creença en éssers sobrenaturals i ànimes immortals. Per si feia falta algun aclariment jo no crec en cap d’aquests fenomens. Però no m’enganyo i sé que la religió encara és majoritària. Fins i tot a la cada cop més laica Europa. I sospito que el dubte sobre la immortalitat de l’ànima i la incongrüència entre les múltiples veritats revelades i la ciència serà cada cop més gran i farà més i més forat a Europa i fora del continent.
Però això no significa que la religió desaparegui perquè els homes necessitem mites que ens cohesionin i que ens donin sentit. Què és la ciència sinó un mite sobre la nostra creació i que ens dóna la promesa que algun dia sabrem tot el que hi ha? Fins i tot els més racionalistes admeten que la ciència està lluny de la veritat absoluta, tot i que s’acosti poc a poc. El mètode científic i la ciència són les millors eines que hem conegut fins ara però estan incomplertes. Perquè no ens donen una resposta respecte al sentit de la nostra vida. Ens proporcionen pistes però no certeses. Són molt bons destruïnt les antigues certeses però encara deixen un marge per la religió i l’espiritualitat. Aquests joves que deia cada cop són més ateus i/o agnòstics respecte les veritats revelades però mostren un interès més gran pel ioga o la meditació o l’associacionisme. Necessiten i crec que les trobaran noves i millors eines per afrontar la recerca del sentit. Perquè la religió entesa com a recerca de veritats revelades pot anar de capa caiguda entre alguns cercles però l’espiritualitat, la recerca del sentit en una manera àmplia, és potser més necessària que mai.
Hem de deixar l’idea tipicament religiosa d’una veritat absoluta, la sciencia es clar no preten aportar aquesta “Veritat”, nomes intentar apropar se d’ella. L’ateisme en si mateix no porta cap moral, cap espiritualitat, pero aixo no impedeix els ateus tenir-ne una. Fa massa tgemps que les religions ens fan creure que son la font la moral il l’espiritualitat. Hem de tornar a una filosofia mes humana (i no divina) com que ja s’havia pensat en l’epoca antigua per grans filosofs, arells de l’ateisme, com Democrite, Epicur, Lucrece… abans que l’obscurantisme christia monopolitzi tot
Bones Saturnales