Unicef Andorra ha presentat aquest dijous al matí l’Observatori de la Infància 2017, la tercera publicació anual de la institució sobre la situació dels menors d’edat del país, la qual evidencia una millora de la situació, sobretot econòmica, ha exposat la directora de l’ONG, Marta Alberch. Hi ha dades que constaten aquesta evolució positiva: el 2016 el 25,2% de les llars amb menors d’edat no podien fer front a una despesa imprevista de 400 euros, mentre que el 2015 aquest percentatge era del 29,5%, i el 2012 del 37,1%. La situació també es millor si es compara amb els països de l’entorn, ha assegurat el director del CRES, Joan Micó (que ha participat en l’elaboració de l’Observatori): mentre que hi ha un 1,8% de les llars andorranes amb menors en què ni el pare ni la mare treballa, aquest percentatge a Espanya ha arribat a ser del 15%. Amb tot, des d’Unicef han lamentat la manca de facilitats que tenen per part de certes institucions per aconseguir dades i poder obtenir així una realitat més fidedigna sobre la situació dels infants. També han demanat prestacions socials més universals, que arribin a tothom i no només als més desfavorits, sobretot per acabar amb la taxa de fecunditat d’Andorra, que és d’1,17 fills per dona, “de les més baixes d’Europa”, ha assegurat Micó.

La situació econòmica i social dels infants d’Andorra segueix la línia de millora ja constatada per Unicef Andorra ara farà un any. Són sobretot les dades de benestar material, relatives a la situació del nucli familiar a la llar, les que mostren aquesta evolució positiva, tal com recull l’Observatori de la Infància 2017, publicació que elabora des de fa tres anys Unicef Andorra. En qualsevol cas, l’ONG segueix sense poder obtenir una realitat fidedigna de quina és la situació dels menors d’edat del país, ja que els manquen indicadors. Dels 53 que Unicef considera necessaris, l’entitat andorrana n’ha obtingut 50, dels quals onze són nous d’aquest Observatori del 2017 però només se n’han pogut actualitzar 14 dels ja existents. Algunes dades són del 2004. “No vol dir que no hi siguin, però no les hem pogut aconseguir”, ha exposat la directora d’Unicef Andorra, Marta Alberch. “No sabem si és que realment no les tenen, o que les tenen i no les volen fer públiques”, ha afegit, fent referència a ministeris o d’altres administracions públiques. Dades sobre fracàs escolar, absentisme, sobre consum de drogues o alcohol o sobre obesitat són algunes de les que reclamen des de l’ONG andorrana.

En qualsevol cas, i amb els indicadors que sí que tenen, es pot parlar “d’una millora” de la situació actual, malgrat que encara parlem de “dades elevades”. Per exemple, el 2016 el 25% de les llars amb menors no podien fer front a una despesa extraordinària de 400 euros, un percentatge que l’any anterior era del 29,5% i el 2012 del 37%. O el 34% de les llars no poden permetre’s pagar una setmana de vacances. El 2012 arribaven fins al 49%.

Aquest 2016 s’ha obtingut un indicador nou, que és el nombre d’infants que es troben en situació de privació material severa (estan mancats de conceptes com Internet, vacances o no poden consumir regularment carn i peix). Aquest percentatge és de l’1,5%.

Així mateix, el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, que ha participat en l’elaboració de l’Observatori, ha plantejat que si es comparen les dades amb els països de l’entorn “la situació de crisi no ha estat tan extrema com en d’altres països”. Per exemplificar-ho, a Andorra l’1,8% de les llars amb menors tenen els dos progenitors desocupats (dades del 2015). A Espanya aquesta xifra ha arribat a ser del 15%.

Possiblement l’indicador més preocupant, ha manifestat Micó, sigui la taxa de fecunditat, que és d’1,17 fills per dona en edat fèrtil, “de les més baixes d’Europa”. La crisi ha fet que població jove en edat de tenir fills hagi marxat, situació que ha contribuït a “envellir” la piràmide de població del país en l’actualitat, ha alertat.

Ajudes universals per tenir fills

En aquest punt, la directora d’Unicef Andorra ha reclamat “prestacions socials familiars més universals”, és a dir, no limitades als col·lectius més vulnerables. I ha posat com a exemple, precisament, les ajudes que reben les famílies quan tenen fills. Apostar per polítiques més àmplies ha aportat amplis beneficis als països nòrdics o a la pròpia França, ha defensat.

Aquesta és una de les recomanacions d’Unicef en l’àmbit mundial, com també intentar evitar “institucionalitzar els infants”, buscant al màxim possible la seva integració. Aquí sí que Andorra té els deures fets, tot i que sempre es pot millorar, ha afegit Alberch. El 94% dels alumnes amb necessitats educatives especials estan integrats en centres escolars ordinaris. I el 48,3% dels infants estan amb famílies d’acollida, del total que estan sota la tutela de l’Estat. Alberch ha animat les famílies a participar en aquest programa i poder seguir augmentant el percentatge.

Finalment, i com a dada nova a valorar, la directora d’Unicef Andorra ha ressaltat l’augment del nombre de casos denunciats a la Policia per assetjament escolar, en infants d’entre 12 i 16 anys. Parlem de 38,8 casos per cada 10.000 infants, dada del 2016. El 2015 eren 16,1 casos per cada 10.000 infants. L’augment constata, no tant que hi hagi més ‘bullying’, sinó que era una “realitat invisible” que comença a sortir a la llum de manera més constant.

(Text i foto: ANA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada