Una xerrada sobre l’antic pou de gel de la Seu d’Urgell obre el cicle ‘Desenterrant el passat’

El cicle Desenterrant el passat engega motors aquesta setmana per fer difusió del patrimoni i la història de l’Alt Urgell a través d’un cicle de xerrades i altres activitats de descoberta, que tindran lloc fins al primer divendres de novembre en diverses ubicacions de la comarca. El programa inclou enguany set conferències i una sortida guiada al tossal de Beders, al municipi de Cava.

La proposta l’organitza el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell, l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet, l’Ajuntament de Josa i Tuixent i l’Ajuntament d’Oliana.

La primera de les conferències, sota el títol “El proveïment del gel a la Seu d’Urgell (segles XVII-XIX)”, tindrà lloc avui divendres, 5 d’octubre, a les 20.00 h, a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. La xerrada anirà a càrrec de l’historiador Lluís Obiols Perearnau, que explicarà les particularitats del gairebé desconegut pou de gel que existí a la Seu d’Urgell per al proveïment de gel a la població durant els mesos càlids de l’estiu.

El pou de gel de la Seu

Construït a principis del segle XVII, en un període de refredament climàtic, el pou de gel de la Seu d’Urgell estigué en funcionament fins ben entrat el segle XIX, per bé que la seva estructura va perviure encara fins a mitjan segle XX. Més enllà de les particularitats de la gestió d’aquesta infraestructura municipal, que es coneix gràcies a un ric fons documental conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Obiols explicarà els conflictes generats al voltant del proveïment del gel per la competència desfermada amb altres entitats, com ara el Capítol de la Catedral d’Urgell, propietari, entre altres, del pou de gel d’Arfa.

1 comentari

  1. Existe alguna foto del pozo?
    Es parta comparar con los existentes en Galicia.
    En la web de referencia pueden ver la restauración efectuada sobre dos de los aquí.
    (Pueden constestar en Catalán)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada