Un cop vaig preguntar a un empresari japonès quin capital era el més important per a ell, si l’humà o el monetari. Sense titubejar, em respongué: “Naturalment, el capital humà. Si aquest no és valorat o no té qualitat, el monetari val ben poc”.

Tinc entès que, un alt percentatge d’emprenedors japonesos pensen el mateix, la qual cosa fa possible una relació laboral distesa, en tenir el personal en alta consideració. Molts empleats aspiren a que, un dia els seus fills, els rellevin.

L’aspecte negatiu, potser rau en el fet que, en l’escala de valors dels japonesos, l’empresa passa per davant de la família. Entre els factors positius, es troba un acusat sentit de pertinença a un grup o unitat productiva, on les llurs opinions compten.

Els suggeriments dels empleats es fan per escrit i són dipositats a una bústia destinada a l’efecte. Un cop analitzats es convoca als autors per a que en puguin donar una exposició detallada de les millores estructurals o de funcionament que proposen.

Un cas de certa notorietat fou el que va tenir lloc a l’empresa Nissan, on a l’empleat encarregat de la neteja de la cadena de muntatge, li fou acceptada una proposta, consistent en fer recórrer el circuit a un robot autopropulsat a quatre rodes, dotat d’electroimants per a emportar-se les engrunes metàl·liques separades de la pols.

Com a curiositat, assenyalar que quan estan de vaga produeixen més, la qual cosa fa que quedin saturats els llocs d’emmagatzematge de la producció. Una particularitat d’algunes empreses consisteix en disposar d’unes figures basculants, rèpliques dels directius. Si un empleat s’enfada amb ells, només ha d’anar al soterrani, donar-los un cop de puny i retornar tranquil al seu lloc de feina.

De capital importància, és com organitzen els treballs. Aquí la fase de planificació és curta i l’execució llarga. Allà és a la inversa, la qual cosa permet respectar escrupolosament els terminis de realització o lliurament acordats amb els clients.