Tot allò que intentaré seguidament descriure, únicament afecta, com veurem, a aquelles persones jubilades abans 2015, a qui, per part de la CASS, es va calcular una pensió prorrata, en haver cotitzat també en un altre país, d’entre els que tenen Conveni de Seguretat Social amb Andorra, com és el cas d’Espanya, vigent des del 2002.
Per establir la pensió prorrata, si recordo bé, la CASS prenia aleshores el nombre de dies cotitzats a Andorra, els sumava als acumulats en els països veïns, determinant així quin percentatge de la vida laboral corresponia a cada país, és a dir, en quina proporció s’havien de fer càrrec de la pensió de jubilació cada un d’ells.
Poso un exemple: Si un 50% de la vida laboral (dies cotitzats) havia transcorregut a Espanya i un altre 50% a Andorra, en aquest supòsit, a un costat i l’altre, la persona jubilada gaudia només de mitja pensió, tracte el qual considero que fou totalment injust a Andorra, tenint en compte que els punts de vellesa, que serveixen de base de càlcul, ja eren representatius del temps i salaris cotitzats.
El referit tracte era alhora discriminatori respecte al dispensat a les persones que només havien cotitzat a Andorra, a qui els era atorgada la pensió íntegra, representativa del nombre de punts de vellesa adquirits, sense cap mena de prorrata o disminució.
Tant és així, que la sentència judicial 112-2012 reconeix el dret a pensió de jubilació calculada en base dels punts adquirits, suprimint la prorrata. Una segona sentència judicial, la 48-2015, es va pronunciar en el mateix sentit que l’anterior i creà jurisprudència, a partir de la qual la CASS deixà d’emprar la prorrata per calcular la pensió.
Desconec completament si als afectats per la pràctica de la prorrata en el moment del càlcul de llurs pensions de jubilació els assisteix el dret de poder reclamar, amb efectes retrospectius, el dany econòmic sofert, però jo, posat en el seu lloc, ho consultaria.