El premi al mot més pintoresc de l’estiu se l’endú, indiscutiblement, bol·lard. Quan va començar a circular, l’endemà de l’atemptat, en versió castellana (bolardo), em vaig posar a tremolar. “De la manera que som”, vaig pensar, “què t’hi jugues que aviat ens trobem bol·lards per tot arreu?” Per sort, la dificultat de la ela geminada i l’existència de pilons i pilones el va estroncar de seguida i el perill va passar.
    Bol·lard, a més a més, és l’adaptació del mot anglès bollard i no és normatiu. I per acabar-ho de rematar, s’usa com a sinònim de norai, un objecte limitat a l’àmbit de la navegació. Ben descartat, doncs. Per a l’objecte que necessitem (“Pilar petit, de pedra, de formigó o de ferro, generalment de forma de tronc de con o de tronc de piràmide, col·locat a la via pública per a privar el pas o l’aparcament de vehicles”) ja disposem de piló, i si cal que sigui una mica més gros, pilona. A mi, ja us ho diré, em causen un puntet de mal d’orella, però no sé per què. Etimològicament provenen de pila, en el sentit de ‘pilar, columna’ (per això diem “una pila de coses, una pila de gent”), i és per això que la primera accepció de piló és la de carnisseria: ‘bloc de fusta dura sobre la qual hom posa allò que s’ha de tallar, capolar o picar’. Potser perquè em recorden un altre element urbà, el fanal, que ha estat arraconat pel castellanisme farola (en català només és sinònim de far). El masculí, al seu torn, se segueix fent servir espúriament en lloc de catxao envit.
    A diferència d’aquest parell, però, piló i pilona són normatius i per tant toca entomar-los. És clar que també n’és terrina, i a mi, ja em perdonareu, em continua sense passar avall. L’Alcover assegura que és un gal·licisme (això és indiscutible) que Fabra va tolerar, però no acabo de veure que sigui tan necessària quan disposàvem d’un terme com tupí. És veritat que un tupí és una olla, per tant més gros que aquests ‘petits vasos de terrissa envernissada, de forma circular i fons pla’ en què hi fiquem crema, pa de fetge, brandada, flam o formatge. Però, de la mateixa manera que quan va caldre designar una olla de dimensions més grans es va encunyar tupina, per al nou ús es podria haver format perfectament tupinet. Al capdavall,terrine també és un diminutiu. Trobo que ha estat una ocasió ben malbaratada de fer servir un mot de quilòmetre zero.
    I ja em dispensareu que avui m’hagi despenjat amb menudeses tan fútils i insignificants. Els dies que venen, tan decisius, ho compensarem amb escreix.