El dia 30 de gener es commemora la mort del líder nacional i espiritual de l’Índia, el Mahatma Gandhi, assassinat a trets per un fanàtic hinduista. Gandhi va néixer a Porbandar, Índia, el 1869, i després de graduar-se en dret a Anglaterra, es va instal·lar a l’Àfrica del sud i va lluitar allí contra la discriminació de què eren objecte els indis. En tornar a l’Índia va organitzar la resistència no violenta (la seva filosofia, de base religiosa, tenia per principi fonamental la no violència) contra el colonialisme i la no cooperació amb l’administració anglesa. Va tractar de frenar els xocs entre hindús i musulmans que es van produir després de la independència l’agost de 1947 (els colonialistes britànics van imposar com a condició per retirar les seves tropes, la divisió de l’Índia en dos estats, Índia i Pakistan, un hindú i un altre musulmà). Empresonat en nombroses ocasions, era el 1937 el líder d’un moviment independentista capaç de mobilitzar o detenir milions d’indis. El dia 30 de gener va ser assassinat.
En alguns llocs el podem trobar com a Dia Escolar de la No Violència i la Pau, dos noms amb la mateixa finalitat: aconseguir arribar a la tolerància, el respecte i, en definitiva, l’enteniment i la convivència entre persones de totes les races, sexes, creences, colors i cultures.
El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) va ser declarat per primera vegada el 1964. Sorgeix d’una iniciativa pionera, no governamental, independent, i voluntària d’Educació No-violenta i Pacificadora del professor espanyol Llorenç Vidal.
És definida com una jornada seglar educativa de pacificació, per tal de portar els educands pel mitjà de la reflexió personal al descobriment del missatge fonamental que “l’amor és millor que l’odi, la No-violència millor que la violència i la pau millor que la guerra “El DENIP va ser reconegut pel Ministeri d’Educació i Ciència, mitjançant l’Ordre Ministerial del 29 de novembre de 1976.
El seu objectiu és l’educació en i per a la tolerància, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. En aquest dia, els col•legis i centres es converteixen en instruments de pau i enteniment entre persones de diferent formació, raça, cultura i religió.
Quan parlem de la Pau, automàticament nostra ment d’adult ens porta a voler resoldre els múltiples conflictes
bèl•lics que, paradoxalment, al segle XXI encara existeixen.
Pràcticament en totes elles s’associa la paraula PAU amb el que sempre hem conegut com valors, és a dir, respecte, tolerància, comprensió, ajuda, etc.
Els nens més petits viuen el seu entorn immediat i en aquestes edats parlar de Pau com a absència de conflictes bèl•lics, és força complex per a ells, ja que li falten molts coneixements i nocions. En qualsevol cas, perquè d’adult el nen d’avui associï la Pau a l’absència de conflictes bèl•lics, com ho fem la majoria, hem de començar a posar en pràctica el pilar en l’educació: aprendre a viure junts.
En una societat cada vegada mes intercultural pels constants moviments migratoris, és important portar a la ment dels nens. Preparar l’infant per assumir una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat dels sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d’origen indígena;
No som millors les persones que ens vestim d’una determinada manera, ni són millors les dones que no es cobreixen els cabells. Tampoc som millors ni pitjors per tenir un to diferent de color a la pell. Som realment iguals, però diferents en la manera d’entendre determinades concepcions de la vida. Per això, hem d’aprendre a conviure uns amb altres en pau i harmonia, respectant les nostres creences i costums.
Ara bé, la Pau, en l’ampli sentit de la tolerància, respecte, ajuda mútua, etc. no és una cosa consubstancial amb l’ésser humà. Quan naixem només vivim per a nosaltres mateixos i no per ajudar els altres ni compartir amb la societat. Hem d’educar des de la primera infància, des del mateix moment que vam iniciar la formació de la personalitat. Aquest Dia Escolar de la No-violència i la Pau, pot ser una bona oportunitat per aprofundir i “portar a la ment dels nens la necessitat de” construir la defensa de la pau en la ment dels nens. És particularment important que allunyem a les ments joves de la violència i les guiem cap a les virtuts de la tolerància, la comprensió mútua i la pau, no només d’acció, sinó també de pensament i d’expressió.
Són moltes les activitats que es poden dur a terme en un dia tan especial, us proposo una molt senzilla, simbòlica i molt bonica.
Resum de l’activitat
Enviar els seus missatges al cel en globus d’heli. Dibuixar la clàssica colom de la Pau de Picasso, Cors amb els que estimar, nens de diferents races als que estimar i ser amics, aliments per als nens que no en tenen i als que hem d’ajudar, o el dibuix lliure que el nen o la nena se li acudeixi.
Materials
Globus de colors,, corda fina, paper, tisores i llapis de colors.
Desenvolupament de l’activitat
Primer, explicar als nens el perquè de la celebració, per què cal que puguem conviure junts i en pau, que és una tasca que només es pot aconseguir com a resultat de l’esforç i el treball en equip i que ells poden ser els missatgers de la pau en un dia tan especial. També els recordaria que la pau és una cosa que cal tenir present durant tot l’any i no només durant un únic dia.
Els nens i nenes exposaran les seves opinions, cada nen escriviu “els seus desitjos de pau” dins d’un full amb el seu propi dibuix.
Després de la realització el missatge, amb l’ajuda de la mestra o mestre, els nens retallaran el seu treball i perforaran el forat que hi ha a la part superior. Un cop realitzada aquesta tasca, passaran la corda d’un globus d’heli per aquest forat.
A l’hora convinguda amb la resta dels mestres de cada aula o classe, tots els nens i nenes del col•legi es reuniran al pati i deixaran anar els seus missatges amb el seu globus cridant amb força:
Que es compleixin els nostres desitjos!