Deia en Quim Monzó en la Vanguardia “En molesten els càndids que asseguren que envellir és bonic”. Cal donar-li la raó, però també reconèixer que un no escull envellir, sinó que en tot cas si continues vivint, t’hi trobes. La vida d’una persona cobreix varies etapes, cada una d’elles diferent, que cal conèixer per treure’n el màxim profit. Avui dia l’envelliment és totalment desconegut, no hi ha referents històrics que t’ajudin a afrontar-lo. Suposa una etapa de llarga durada, que majoritàriament es resol vegetant, deixant passar el temps, mirant de passar-ho bé de la manera més tranquil·la possible.

Quan una persona es jubila creu que entra en una etapa decadent, que no pot evitar i això el porta a no pensar, a no voler aprofundir la seva realitat i situació. És produeix una espècie de ceguesa mental, una manca de percepció de la realitat, que moltes vegades es comença a percebre passats 10 o 15 anys, considerats mal aprofitats, quan un s’adona que ha perdut el temps al no haver valorat de forma creativa la seva situació.

Avui dia no hi ha cap etapa vital que sigui bonica, però en totes elles és important cultivar el sentit de l’humor i aconseguir sentir-se emocionalment útil i necessari, si més no per als sèniors que tenen al seu abast fer-ho possible. Una cultura sènior aposta per la creació de Consells Sèniors en cada municipi, necessaris per afrontar reptes personals en els que cal tenir al darrera el recolzament d’altres persones com els que pot oferir una gran organització sènior.

Per Josep Aracil i Xarrié, President d’Eurosenior, joarxa@gmail.com / ACPG – Redacció