Una exrefugiada jueva es troba amb el cap de Govern per agrair-li “que Andorra em salvés la vida”

refugiada jueva

Carla Kimhi i la seva família van creuar la frontera del Pas de la Casa el novembre del 1942 després que l’exèrcit de Hitler envaís la França lliure, fugint de la persecució jueva del règim nazi. Uns policies andorrans els van salvar de ser deportats i els van permetre passar uns dies a Andorra fins que van aconseguir que un guia els ajudés a entrar a Espanya, des d’on van poder fugir cap a Palestina –l’Estat d’Israel encara no existia-. Kimhi va arribar la setmana passada al Pas de la Casa, ja que el seu fill hi volia esquiar uns dies. El gerent de l’hotel Kandahar, que és on s’allotgen, es va assabentar de la seva història, i la va explicat al cap de Govern. És per això que aquest dijous al matí, Toni Martí ha rebut a Kimhi, que actualment té 85 anys, al seu despatx. L’exrefugiada ha donat les gràcies als andorrans, ja que el Principat “em va salvar la vida”.

Carla Kimhi, nascuda l’any 1930 a Viena, va arribar a Andorra un dia de novembre de l’any 1942. Quan Hitler va envair Àustria, el seu pare, un industrial del món de la fusta, va agafar la dona i els dos fills i va fugir, primer a Itàlia i després a París. Amb l’entrada nazi a la capital francesa, la família va fugir a Ax-les-Thermes, aleshores en territori de la França lliure.

Allà hi van passar uns anys, fugint a la muntanya de tant en tant per esquivar les incursions nazis per deportar famílies jueves. Un dia, la petita Carla –tenia tan sols dotze anys- va veure com arribaven els primers soldats nazis a la plaça d’Ax. Aquella mateixa nit, un veí del poble ajudava la família a fugir, pujant-los amb cotxe i deixant-los a dos quilòmetres de la duana francoandorrana del Pas de la Casa.

Després de creuar el riu Arieja i entrar en territori andorrà, la família va caminar fins al Pas i va poder comprovar amb terror com la bandera nazi ja onejava al punt fronterer. Els soldats nazis havien arribat poques hores abans que ells. En veure’ls arribar, un grup de soldats de les SS els van anar a cercar, entrant evidentment en territori andorrà. Els van demanar la documentació i els van intentar fer tornar a territori francès, per tal de deportar-los.

Va ser aleshores, “en el moment més perillós” de tot el periple, tal com ha admès Kihmi, quan l’arribada d’un grup de policies andorrans “ens va salvar la vida”. Els agents del Principat es van enfrontar amb els soldats nazis, tot recordant-los que estaven en territori andorrà i que no tenien dret a detenir-hi ningú. Gràcies a això, la família va poder arribar a Escaldes, on es va estar allotjada uns dies a l’Hotel Muntanya.

Allà, van aconseguir que un passador els fes arribar a la Seu on van intentar agafar un autobús cap a Barcelona. La Guàrdia Civil destacada a l’interior del vehicle els va detenir, en adonar-se que no eren espanyols, i van ser enviats a Madrid.

Allà, la família hi va romandre dos anys i, posteriorment, la Gran Bretanya els va donar una autorització per establir-se a l’aleshores protectorat de Palestina. Allà van viure el naixement de l’Estat d’Israel, on han viscut fins ara. Un cop establerts a Palestina, el pare va tornar a Viena, a intentar recuperar part de la fortuna familiar. Al bell mig del carrer, però, va patir un infart i va morir de forma fulminant. “La seva missió va acabar quan va aconseguir deixar la seva família a Israel”, conclou Kimhi.

Des de 1942, Kimhi només havia tornat un cop a Andorra, ara fa quatre anys, quan hi va estar de pas. Aprofitant aquesta estada més llarga –marxa aquest divendres-, i el fet que el cap de Govern la rebés, ha volgut explicar el seu cas als mitjans de comunicació, i transmetre el seu agraïment per l’ajuda rebuda.

Ha anunciat, a més, que s’assabentarà si al Museu de l’Holocaust de Tel Aviv es recull la implicació que van tenir molts andorrans per tal de salvar ciutadans jueus del terror nazi. Si aquest fet no està recollit, ha assegurat que ho demanarà.

(Text i foto: ANA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.