Coincidint amb el 40è aniversari de la moció presentada pels consellers generals Jaume Bartumeu Canturri i Óscar Ribas Reig davant del Consell General demanant l’atorgament del dret a l’elegibilitat a les dones andorranes, el cap de casa de la Casa de la Vall acull l’exposició Les dones i la política al Principat d’Andorra, el llarg camí vers la paritat. Es tracta de la mateixa mostra que es va exposar al Consell d’Europa amb motiu de la presidència andorrana i que per celebrar l’efemèride s’ha volgut portar al Principat. ‘Molts dels cartells expliquen quin ha estat el paper de la dona al llarg dels segles’, ha explicat  la subsíndica Mònica Bonell. Tot i que la paritat que tant es destaca del Parlament andorrà ha arribat ‘de forma natural’, ha apuntat, ‘no podem deixar de dir que hi ha hagut una llarga lluita de les dones’ pel reconeixement dels seus drets.

La mostra elaborada amb motiu de la presidència andorrana al Comitè de Ministres del Consell d’Europa s’exposa a partir d’aquest divendres al cap de casa de la Casa de la Vall. L’exposició s’ha ampliat amb imatges i explicacions sobre el paper de les dones al Principat al llarg dels segles fins a arribar a aconseguir una igualtat de drets.

Sota el títol Les dones i la política al Principat d’Andorra, el llarg camí vers la paritat, es repassen aspectes de l’organització política del país amb exemples com el Manual Digest o la participació de les dones en les diferents àrees de la societat, des de les dones dels pagesos que han treballat colze a colze amb els marits fins a les actuals conselleres generals passant per les senyores d’Andorra com Isabelle de Foix o Joana d’Albret, les seves aparicions en la literatura andorrana o l’accés al mercat de treball i als estudis.

L’objectiu és commemorar els 40 anys de la moció dels consellers generals Jaume Bartumeu Canturri i Óscar Ribas Reig perquè s’informés favorablement ‘l’atorgament dels drets polítics passius (dret a l’elegibilitat) a les dones andorranes, i els polítics a part entera a totes les generacions nascudes i arrelades a les Valls’, que es va presentar el 17 de maig de 1973.

L’exposició mostra com aquest procés d’equiparació de drets comença quan set dones (una de cada parròquia) van presentar el 30 d’abril del 1967 una sol·licitud perquè volien iniciar un expedient per aconseguir la ciutadania plena per a les dones andorranes.

Aquesta demanda es concreta el 15 de maig del 1968 amb una petició signada per més de 370 dones andorranes que el Consell General resol el 4 de juliol de l’any següent. El Consell reconeix aleshores el dret a vot de les dones però no el de ser elegides com a representants del poble als càrrecs polítics, que no es reconeix fins quatre anys més tard.

Després de la petició dels consellers Bartumeu i Ribas, el tema va ser objecte de debat a la sessió ordinària del 24 de maig de 1973, en què s’acordà concedir els drets polítics passius (elegibilitat) a les dones andorranes amb ciutadania plena. Van caldre, però, encara onze anys perquè les dones fossin presents al Consell General.

Malgrat que la subsíndica Mònica Bonell ha considerat que ‘hem arribat a la paritat de forma natural’, perquè no hi ha hagut cap norma que exigeixi que el Consell hagi d’estar constituït per la meitat d’homes i la meitat de dones, ‘no podem deixar de dir que hi ha hagut una llarga lluita de les dones que van emprendre el viatge fa 42 anys demanant el vot de la dona i després l’elegibilitat de les dones al Consell’, ha indicat.

L’exposició ha estat a la seu del Consell d’Europa a Estrasburg i a la mediateca i també a Lisboa i ara es podrà visitar en aquest emplaçament de la Casa de la Vall durant els mesos de juny i juliol, amb la possibilitat que sigui prorrogada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada