Una experiència amb la meditació

Vaig començar amb la pràctica de la meditació fa una dècada. Més o menys. Què buscava? Doncs una pau interior més gran i una manera d’aturar l’ansietat que a tots ens domina. I si se’m replica que a no tothom ens domina, diré que segur que a mi sí. No vaig obtenir els resultats que esperava, així de clar ho diré. Podríem dir que vaig practicar malament o bé no prou..o bé que la meditació no funciona. O totes les coses al mateix temps. Durant un temps la pràctica de la meditació va esvair-se i els llibres de filosofia oriental van desaparèixer. Fa poc va tornar a agafar embranzida per un motiu ben simple. No per trobar la pau interior profunda ni per aconseguir la revolució interior. Més simple: per dormir millor. A molts, la mala gestió de l’estrès ens provoca el que s’anomena insomni de manteniment. En el meu cas he descartat que l’origen sigui una dolència física per una raó molt fàcil d’entendre: quan surto de territori andorrà acostumo a dormir no només bé, sinó molt bé. I la meditació regular sembla que, per ara, m’està servint per a gestionar millor l’estrès. De fet, en tenir menys ansietat puc dormir millor i em fa sentir de més bon humor. Però el meu jo inquiet replica a l’instant: i si tot això no és més que un efecte placebo? Una pura conseqüència de la suggestió. I la resposta seria que si és així, tant fa. Perquè la meditació va d’això: d’anar descobrint el buit que en el fons ens tenim i acceptar-ho. I acceptant-ho, superar la por i l’ansietat.

No tinc cap objectiu religiós profund. Tot i que penso que els ensenyaments de Buda són molt vàlids, discrepo força amb el que han fet els seus seguidors. D’entrada creant una institució religiosa i, sobretot perquè no puc creure en el concepte d’ànima que es va reencarnant fins que s’atura el cicle. Però suposo que això és el que hem de fer en aquesta vida: adoptar els ensenyaments que més ens convencin i descartar els que no. De fet, aquest consell era del propi Buda, i és evident que la majoria dels seus seguidors no l’han fet cas. Tampoc tinc una gran visió del que es pot aconseguir perquè sóc conscient que les persones som febles i que hi ha un límit per a la millora que podem assolir. Ja ni parlem de la perfecció perquè aquesta no existeix. En definitiva, el que vull és allunyar mentre practico la meditació, una mica més l’ansietat i que pugui tenir una relació més fluida amb el meu entorn i amb mi mateix. Acceptar-me més i acceptar més els altres i sembla que el resultat no és zero, tampoc és grandiós. Però ja és un principi. Potser algun dia l’ansietat entrarà al meu interior i s’esvairà com ha vingut. Però aquest dia no ha arribat ni crec que arribi aviat. Potser, afortunadament, perquè el més probable és que millor que el punt de destinació és el camí. I que això és el que dóna més plenitud a les nostres vides.

4 comentaris

  1. Alguns que tant parlen de l’ull del senyor Moliné, a ben segur que no s’han llegit fins al final ni un sol dels seus articles. Ens deixem emportar, com sempre, pel continent, quan el veritablement important és el contingut. Donem més valor a la imatge que al transfons. L’espècie humana és irritantantment extermporània.

    1. Utilitzar un vocabulari ric no el farà tenir més raó senyor, encara que doni gust llegir-les. La qualitat dels articles del senyor Moliné no està essent jutjada, això són opinions. Trobo que la professionalitat pot ser amiga de la imatge. Simplement és una fotografia espantosa i no li costa res ficar-ne una altra. Li prego que no parli de patates quan la conversa va sobre taronges i no tregui conclusions sobre si llegim o no els articles del senyor Moliné, doncs aquí es on la riquesa semàntica no li serveix de res i xoca contra el mur de l’error.

  2. Totalment d’acord. Canvii la foto senyor Moliné.

  3. Senyor Moliné, si us plau, pot canviar la fotografia que té, doncs amb el reflex de les ulleres sembla que tingui un ull buit. Sé que no té res a veure amb el que escriu però no puc evitar esgarrifar-me cada vegada que la veig. Més enllà d’un consell és més que res una petició compartida per varis lectors del fòrum. Estem segurs que té alguna fotografia més adient per un mitjà de comunicació tant visitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.