Una enquesta de Salut Mental realitzada a Andorra el 2011 assenyala que la prevalença dels trastorns mentals en la societat és del 15,5%. Els resultats no són diagnòstics mèdics, sinó conclusions extretes de qüestionaris realitzats a 900 persones majors d’edat de les set parròquies, i assenyalen que el que predomina són els trastorns de l’humor, amb una afectació de gairebé el 10%, seguit dels trastorns d’ansietat, amb un 9% d’afectació. El risc de patir aquests trastorns es dóna més entre les dones, i s’accentua en les persones separades, en els aturats, i en els qui tenen ingressos familiars per sota dels 1.300 euros. L’enquesta també assenyala que la societat andorrana opina que ‘els bojos i malalts mentals’ estan exclosos socialment, i en canvi accepta millor les persones ‘amb depressió’.
En el marc de l’estudi de la Salut Mental dirigit per l’Associació Septentrional d’Epidemiologia Psiquiàtrica i el Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut per a la Recerca i la Formació en Salut Mental, Andorra també ha realitzat una enquesta per avaluar la situació de la Salut Mental i la percepció de la societat al respecte. Els 900 qüestionaris els ha realitzat el CRES a domicilis seleccionats per proporcionalitat d’edats, parròquies i d’altres factors socials, i el treball ha estat patrocinat per la Fundació Privada Aurora Fornés Padreny.
De les respostes dels 900 enquestats, que tal com ha assenyalat la cap d’àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, no són diagnòstics mèdics, se n’extreu que al voltant del 15,5% de la població està afectada, almenys, per un trastorn mental. Aquestes dades s’obtenen amb l’anàlisi de les respostes a preguntes del qüestionari, i se situen a nivells semblants a altres països analitzats amb aquesta metodologia.
Els resultats, però, poden tenir variacions, segons ha indicat Vidal, pel fet que els enquestats poden haver estat poc sincers en les respostes relacionades amb les drogodependències i l’alcoholisme.
D’entre els trastorns més freqüents, l’enquesta mostra que el 9,7% de la població presenta trastorns d’humor, i el 8,9% trastorns d’ansietat. Segons els resultats, el 0,8% té problemes d’alcohol i el 0,1% problemes de drogues, però els enquestants consideren que hi ha un ‘desfasament per infradeclaració’ en aquest àmbit. A més, es calcula un síndrome de comportament psicòtic en l’1,5% de la població i un risc de suïcidi en el 3,9% de la població i insomni en el 5%.
Pel que fa als factors que poden influir en els trastorns mentals, en general les dones són les més afectades, amb el 20,9% que pateixen algun trastorns mental, enfront del 10,5% dels homes. A més, les persones que viuen en parella tenen menys problemes de salut mental, i els separats són els que tenen més trastorns, amb el 25,8%, front el 18,9% dels vidus, 17,2% dels solters, el 13,5% dels casats.
L’atur també és una situació molt relacionada amb els trastorns mentals, ja que el 51,8% dels aturats pateixen algun trastorn mental. A més, els ingressos familiars, si estan per sota dels 1.300 euros es relacionen amb trastorns mentals, sobretot de l’humor, mentre que si estan per sobre dels 4.000 euros, sobretot, poden tenir trastorns d’ansietat.
El representant del Centre de Recerca i Formació de Salut Mental, Jean Luc Roclandt, ha assenyalat que l’enquesta també serveix per veure quina visió té la societat dels malalts mentals, i així s’ha comprovat que igual que en la majoria de països, hi ha una estigmatització. Per començar, dels enquestats no n’hi ha cap que reconegui haver estat diagnosticat com a ‘boig’, i només un 1% admet una malaltia mental, mentre que el 10% reconeix la depressió.
A l’hora de percebre com són els malalts mentals o els ‘bojos’, tant a Andorra com als altres països enquestats, la població creu que els ‘bojos’ estan molt exclosos de les seves famílies, els ‘malalts mentals’ també bastant i els ‘depressius’ una mica menys. Aquest mateix ordre es manté en l’exclusió de la societat i del treball, però amb percentatges encara més elevats.
De fet, segons els resultats de l’enquesta, la població considera que els ‘bojos’ o ‘malalts mentals’ són un perill per als altres, que poden cometre violacions, assassinats o violència. A més hi ha la percepció que no són responsables del seu estat i dels seus actes, que han de ser tractats contra la seva voluntat, que no són conscients del seu estat, que estan exclosos de la societat, i que no es poden curar.
En canvi, en general hi ha la idea que els ‘depressius’ només són perillosos per a si mateixos perquè poden suïcidar-se, i que són responsables i conscients del seu estat i els seus actes, però que no han de ser tractats contra la seva voluntat.
Per combatre aquesta estigmatització, Jean Luc Roclandt recomana fer campanyes de sensibilització i d’informació. En aquest sentit, la cap d’àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, ha indicat que s’estudiarà el que cal fer, i si s’han de fer campanyes, però que l’estudi de la salut mental servirà sobretot a l’hora de modificar l’organització lligada a la reforma de la sanitat.
