L’1 de novembre és el Dia de Tots Sants. Les famílies passen llargues hores treballant en l’altar, molts d’aquests altars són considerats veritables obres d’art, ja que reflecteixen el treball, la dedicació i la creativitat de la gent.
En aquest dia recordem als nostres éssers estimats ja morts. Avui se celebra, a tota l’Església, la commemoració dels fidels difunts. És un dia transitat pel el dolor, ple d’amargor, com correspon a qui ha perdut a algú a qui estimava profundament. Però, tot seguit, des d’aquest dolor brolla l’esperança en un Déu que no ens deixa mai de la seva mà. Tots nosaltres hem sentit en dates més o menys recents la pèrdua de familiars, amics o veïns que han deixat un buit impossible d’omplir. I el nostre cor s’ha omplert de dolor i el nostre cap d’interrogants. En dies com avui, som cridats a l’esperança.
Per a la gran majoria dels habitants del nostre planeta sense importar en quin lloc ens trobem, avui dia tindrem en les nostres ments a tot nostres familiars i amistats que un dia ens van deixar i van abandonar aquesta vida per sempre.
Ara cadascú s’aferra a les seves creences de la vida i espera retrobar-se amb ells un dia en el més enllà, una trobada que de segur serà de molta alegria al tornar-se a retrobar i abraçar a la persona que en aquests moments no es troba amb nosaltres i que viuen sempre en la nostra ment i records.
Persones que d’alguna manera van complir una etapa i van marcar les nostres vides d’una manera molt especial com en el cas dels pares, germans, avis, familiars i amistats també que un dia van ser part de les nostres vides.
Jo com tot els habitants d’aquest planeta tinc molts familiars propers que van deixar aquesta vida, especialment els meus pares, que d’alguna manera van deixar un buit que mai he pogut tancar i ells m’han fet molta falta en la meva vida familiar, els meus fills lamentablement mai van poder gaudir dels seus avis. Un buit que res ni ningú pot omplir, ja que l’amor d’avis és un de sol, aquests sentiments d’alguna manera són molt semblants als dels meus germans, i ara tenim la possibilitat d’anar als llocs on les restes mortals d’ells descansen en el cementiri i on en aquest dia mirem per estar amb ells i amb tot afecte i amor deixar unes flors.
Ara només podem recordar tot aquells moments agradables i d’alegria viscuts amb tots els que van deixar aquesta vida i no interessa on estiguin i el temps que passi, els seus records sempre estaran amb nosaltres fins al dia en què ens retrobem.