Molt s’ha parlat aquests darrers dies de com seria el sorteig dels quarts de final de la Champions, de les famoses boles calentes, dels interessos de la UEFA per veure una final entre Madrid i Bayern, i fins i tot rodava una filtració amb els aparellaments, que com avui s’ha vist, s’ha demostrat ser falsa… o bé els han canviat perquè ho fos.

El cas és que finalment hi ha una eliminatòria entre Barça i Atlético de Madrid, un dels equips més forts aquest any, no tan sols a la lliga espanyola, sinó sobretot a Europa. Sembla ser que no hem tingut sort i caldrà afrontar dos partits importantíssims, amb un gran desgast físic i psíquic per poder passar a semis, doncs veig als ‘colchoneros’ com un dels possibles finalistes, així que toquem fusta perquè els nostres estiguin inspirats, amb ganes i que el Tata no faci cap de les ‘cagades’ a les que ja ens estem acostumant.

En canvi, als de la capital els ha tocat un Borussia de Dormunt, que si bé la passada temporada va disputar la final contra el Bayern de Munich, actual campió i ferm candidat a revalidar el títol, aquest any sembla més aviat ser una de les ventafocs del grup, juntament amb el Manchester United i el Chelsea, sobretot després de veure la imatge que han donat als vuitens de final.

El que no acabo d’entendre és perquè no es defineix un calendari d’eliminatòries amb els encreuaments prèviament definits, de manera que sigui totalment transparent i així evitar perspicàcies.

Fer un sorteig pels vuitens, un altre pels quarts i, possiblement un darrer per les semifinals, no dóna peu precisament a la confiança, si no més aviat a pensar que es fan separats, per poder-los manipular a conveniència segons quins equips passin.

Hi ha molts esports, com el tennis, o el mateix futbol quan, per exemple, es disputa un mundial, en que ja hi ha un quadre d’eliminatòries definit i sempre saps com anirà la competició en base a qui passi ronda.

Però el futbol, que d’esport cada vegada en té menys i només es prima el benefici de les televisions, organismes, clubs i futbolistes, no evoluciona ni implanta mesures per ser més correcte.

Es parla molt del Fair Play, però només de cara a la galeria, no hi ha cap intenció de que existeixi entre les diferents aficions, no es fa res per buscar d’eliminar els grups radicals, salvades puntuals excepcions, ni es fa res perquè aficionats de diferents equips puguin veure junts els partits sense cap problema i amb total respecte… però molt em temo que aquesta és una política generalitzada i un problema no només del futbol, sinó més aviat de la societat en la que vivim que cada vegada es radicalitza més.

Bon cap de setmana.