Títol: Una caputxeta vermella
Escriptor/a: LERAY, Marjolaine
Traducció: Teresa Duran
Editorial: Entredos
Pàgines: 36
Edat: a partir de 7 anys
«Una altra caputxeta vermella?», direu… Però aquesta no és de les que deixa indiferent. Marjolaine Leray revisita el conte tradicional per centrar la mirada en un moment molt concret, elaborat a través d’una conversa que capgira completament la història, en un moviment audaç i paròdic molt ben elaborat.
L’àlbum és de petites dimensions, i la coberta ja crida l’atenció. Guixada quasi completament de gargots vermells, una menuda (i només esbossada) Caputxeta sembla escapar de la frondositat dels traços per enfilar decidida cap a l’interior del llibre.
Allà dins, gairebé sense temps ni de passar pàgina, l’espera el llop, disposat a cruspir-se-la. La trobada comença amb un diàleg que en certs moments ens sona i ens fa témer el pitjor. Leray situa directament l’acció sobre el blanc de la pàgina, per donar tota la rellevància als dos personatges sobre els quals pivota la història: una caputxeta i un llop que només aparentment són el que semblen ser.
Només utilitzant el vermell i el negre i amb un traç molt enèrgic i ben simple, l’autora gargoteja els dos personatges com si fossin un dibuix infantil, amb una gran capacitat expressiva. Els ulls i la boca, en el cas del llop, i la inclinació d’una figura sense rostre, en el cas de la Caputxeta, són elements suficients per construir un llenguatge no verbal que sap puntuar la tensió narrativa al llarg de les pàgines.
La tipografia s’empara de la veu dels personatges i fa de guia d’una lectura en veu alta on la modulació de la veu i del to ajudaran a construir sentit.
El final inesperat subverteix els rols dels personatges, en un joc magistral centrat en la darrera paraula (aquella que tradicionalment ha servit per caracteritzar la Caputxeta), en un joc hipertextual senzill però magníficament executat que provoca el riure de grans i petits (sempre que en coneguin les versions més tradicionals).
Ja era hora que algú l’edités en català. Ara forma part del petit però acurat catàleg d’Entredos, que ha situat l’humor com un dels eixos clau de les seves propostes.
Anna Juan / Clijcat / Faristol
