Una bona amistat

A molts ens fa gràcia que l’ensenyament secundari ensenyi a bordar (BUP) o que el curs que prepara per a la universitat sigui el que pica més (COU). El recurs a l’acrònim enginyós és una estratègia publicitària molt utilitzada, perquè tothom sap que una paraula de so conegut i familiar (ESO: Esenyament Secundari Obligatori) serà més fàcil de recordar que no pas un seguit de lletres sense significat (CCCB: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Especialment quan els acrònims estan formats en altres idiomes, com per exemple CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) o PETA (People for the Ethical Treatment to Animals). L’existència d’aquell joc infantil que consisteix a inventar-se noms ocurrents per a acrònims ja existents (RENFE, SEAT) és la demostració de l’acceptació popular d’aquest mecanisme verbal.

El canvi de nom de l’associació que ens empara, doncs, no pot ser sinó saludat amb efusivitat. AMIC és un acrònim que reuneix les dues condicions bàsiques per tenir èxit: és un mot radicalment quotidià, per tant fàcil de recordar, i genera bones sensacions. I encara una tercera: permet fer-hi acudits (segur que els mateixos que el van triar ja en devien fer algun), cosa que contribuirà a assentar-lo en la memòria de l’usuari. Passar d’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta a Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació és indubtablement un salt de qualitat que diu molt de l’atenció dels responsables al present i al futur del sector. Personalment em permetrà anar arraconant cap al fons de la memòria el truc mental que m’havia hagut d’empescar per recordar-me de les sigles antigues, ACPG, convertides en acaprega mitjançant, ja ho veieu, el recurs instintiu de buscar algun element fonètic que el cervell reconegui fàcilment (a més, ACPG tenia l’inconvenient afegit que qui el lletrejava en veua alta sovint incorria en l’error de pronunciar la C com una zeta castellana, vici heretat de temps passats que encara sentim massa quan es parla, per exemple, del PSC).

El canvi de nom de l’AMIC m’ha fet pensar en una de les institucions que els del meu gremi ens estimem més, el Centre de Terminologia Catalana àlies TERMCAT (un acròstic sil·làbic). A més de la imprescindible funció que compleix, els TERMCAT ens està simpàtic perquè és impossible no pensar en trencat, i des del moment mateix que ho penses ja saps que quan el mot surti de la teva boca és probable que l’esguerris. I ens fem uns bons tips de riure. Per això em penso que m’estimo més que no el canviïn, aquest.

TOTES LES NOTÍCIES