Cada vegada s’han fet més freqüents les notícies sobre caigudes del servei en xarxes socials. En aquest cas han estat Facebook i Instagram les plataformes que el dimarts 20 de novembre han deixat a milions d’usuaris sense la possibilitat d’accés a les respectives webs. Tenint en compte que es tracta de dues xarxes socials de la mateixa empresa, hem de parlar d’un problema corporatiu.

No és la primera, i desgraciadament no serà l’última ocasió en què donem veu a una notícia com aquesta.

El cas es va produir a escala global i els països més afectats van ser Regne Unit, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya i la costa est dels Estats Units. També es van produir reports a Espanya, Portugal, Japó, Filipines, Indonèsia i Brasil.

Es van comptabilitzar 4.000 reports en total. Entre aquests, hi van haver caigudes del servei i dificultats per iniciar sessió.

En un món en el qual pràcticament tothom té un perfil a les xarxes socials i en el qual tantes empreses depenen econòmicament d’aquest tipus de portals, les caigudes del servei en Facebook i Instagram suposen un desori inquantificable.

Ara imaginem que un bon dia serveis públics tinguessin aquest tipus d’errors. Que un dia no poguéssim accedir a la pàgina d’hisenda del govern. La crítica seria unànime cap a aquest servei. Per què som tan permissius amb les xarxes socials privades que ja ofereixen un servei que podria ser catalogat com a massiu o popular?