robots--voladors

Un projecte finançat per la UE i que compta amb participació de la UPC, ha aconseguit crear robots voladors amb braços articulats, de manera que són capaços d’interactuar amb l’entorn i realitzar tasques d’inspecció, muntatge d’estructures o manteniment en llocs perillosos o de difícil accés.

Hi ha moltes situacions en les quals als humans els és impossible o els resulta molt complicat de realitzar determinades tasques. La inspecció de zones contaminades després d’un accident nuclear, la construcció d’estructures com ara antenes en cims de muntanyes, el manteniment d’infraestructures energètiques, són exemples de situacions en les que pot ser d’utilitat disposar de robots voladors que treballin de forma autònoma.

El projecte europeu ARCAS (Aerial Robotics Cooperative Assembly System) ha dissenyat una gamma de robots voladors amb diverses articulacions que són capaços de col•laborar entre ells per agafar, transportar i dipositar peces de manera segura i eficaç. L’objectiu és que puguin construir o desmuntar estructures amb finalitats molt diverses, com ara missions de rescat o tasques d’inspecció i manteniment en els sectors energètic i espacial.

L’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), un centre mixt de la UPC i el CSIC, participa en el projecte juntament amb set socis europeus més. ARCAS és un consorci on hi participen, a més de l’IRI, el Centro Avanzado de Tecnologías Aeroespaciales de Sevilla (CATEC) i la Universitat de Sevilla, que coordinen el projecte; el centre de recerca espacial alemany Deutsches Zentrum fuer Luft (DLR), la universitat italiana Università degli Studi di Napoli Federico II, el centre de recerca nacional francès Centre National de la Recherche Scientifique i dues empreses: SpaceTech GmbH (STI) i Alstom.

El director de de l’IRI, Juan Andrade, explica que, tot i que l’ús de robots voladors no és quelcom nou, el que fa pioner el projecte és el fet que aquests “disposen de braços articulats que els permeten interactuar amb l’entorn i col·laborar entre ells per realitzar diferents tasques”. Per la seva banda, el coordinador del projecte i professor de la Universitat de Sevilla, Aníbal Otero, destaca que l’objectiu és que els robots “siguin capaços de volar en qualsevol espai on resulta impossible o poc pràctic que hi treballin robots terrestres o que hi voli una aeronau pilotada”. Per això s’han desenvolupat “helicòpters i sistemes multirotor (amb vuit rotors) que permeten controlar millor el vol, augmentar la càrrega útil i portar braços amb més facilitat.

El projecte ARCAS ja ha fet proves amb deu miniprototips d’aquests robots, tant al CATEC com als laboratoris de l’IRI, al Campus Nord. Les proves en exteriors i a escala més gran s’han fet a les instal·lacions del DLR, a prop de Munich, i al mateix CATEC.

Actualment existeixen múltiples tipus de vehicles voladors no tripulats destinats, entre d’altres funcions, a obtenir fotografies i dades de sensors. El que fa ARCAS és dotar-los de braços que els permeten realitzar tasques de manipulació complicades de forma autònoma i treballar conjuntament. Els robots es programen amb informació sobre la seva missió i mapes tridimensionals per tal d’orientar-los i compten amb sensors per adaptar-se i reaccionar davant de fallades (com la caiguda d’una peça) o alteracions en l’entorn (com ara canvis meteorològics). Fins i tot poden aprendre a aterrar amb seguretat en cas d’emergència o tornar a la base de manera automàtica si hi perden el contacte.

El professor Ollero afirma que els robots “funcionen molt bé”. “Encara cal millorar la seva precisió i capacitat de repetició en diferents condicions, però els resultats són molt encoratjadors: hem demostrat capacitats de manipulació aèria amb braços dotats de sis i set articulacions i funcions de percepció i planificació, una fita completament inèdita”, afegeix. Ara, l’objectiu és millorar la solidesa i la capacitat de reacció dels robots fent que treballin en conjunts més grans i desenvolupant tasques més complexes.

Des de la inspecció de canonades a la brossa espacial
ARCAS està obrint el camí per a l’aplicació dels robots voladors articulats tan aviat com ho permetin les lleis nacionals en matèria de seguretat. En un primer moment es faran servir per a tasques d’inspecció i manteniment en infraestructures energètiques com oleoductes, gasoductes i grans xarxes d’electricitat. A mitjà termini, l’equip confia que els robots puguin cooperar en la construcció ràpida d’estructures com ara estacions d’antenes en zones remotes, o bé plataformes entre edificis per, per exemple, rescatar a víctimes d’incendis. A llarg termini, més enllà de 2020, podrien desmantellar satèl·lits, reparar estacions espacials i, fins i tot, eliminar brossa de l’espai.

El projecte ARCAS ha comptat amb 6,15 milions d’euros de finançament de la UE, a través del Setè Programa Marc de Recerca de la Comissió Europea. L’inici del projecte va ser el 2011 i està previst que conclogui el novembre de 2015.

Per Comissió Europea / AMIC – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada