catifes

Quan es parla de catifes de flors, gairebé tothom pensa en les grans exhibicions de La Garriga o Sitges. I certament, són espectaculars i atrauen milers de persones. Però hi ha moltíssimes viles de Catalunya que omplen els seus carrers amb aquesta manifestació artística, cultural i identitària però que passen desapercebudes. Darrere d’una catifa hi ha l’esforç i dedicació de molts veïns que, de forma voluntària i fent-se càrrec de les despeses, ofereixen aquest espectacle per Corpus sense esperar el reconeixement de les institucions o els turistes.

Ara bé, si no es posa en valor la seva feina, “aquestes catifes no resistiran el pas del temps”. Ho avisa la presidenta de la Federació de Catifaires de Catalunya, Vicenta Pallarès. Ella va aprendre a estimar aquest art efímer als quinze anys, i com ella, hi ha milers de persones al país que s’hi dediquen. Precisament per aquesta voluntarietat i dispersió, l’entitat no té cap cens com poden tenir els castellers o els diables, “perquè són grups que s’uneixen un mes abans del Corpus i desapareixen l’endemà, en molts casos, no tenen ni associació, però és clar que hi ha una massa molt extensa de gent que s’hi dedica”. Vicenta Pallarès defensa des de la Federació el valor que té la catifa per a la cultura del país, perquè “l’impacte visual i la bellesa que transmet a la persona que la mira és el que la fa perdurable, i ens omplen d’identitat, perquè formen part del nostre ADN cultural”.

Conscients que aquest art està escampat en diversos països del món i que Catalunya és referència mundial, l’any 2012 a Barcelona la Federació va organitzat el IV Congrés Internacional de Catifaires, que va servir per definir les catifes com una obra d’art i no només com una tradició o una peça artesanal. “Han de tenir creativitat, enginy, originalitat, complexitat en el procés i s’han de fer amb flors naturals”, explica la Vicenta. Fruit d’aquesta participació, la Federació Catalana presideix la Comissió Gestora Internacional d’Entitats Catifaires, l’òrgan de decisió entre congressos, i també presideix el V Congrés, celebrat a Roma entre el 26 i el 29 de juny. En aquest congrés hi ha participat 50 catalans, i en total hi han assistit 1.400 persones provinents dels 15 països participants.

A la clausura del Congrés de Roma, Catalunya ha fet entrega de la memòria del congrés de 2012 i d’una escultura de ferro decorada amb flors elaborada per l’artista Esther Tenedor, de Caldes de Montbui, que representa els lligams internacionals que crea l’art de les catifes, i serà un testimoni que anirà traspassant-se de congrés en congrés. La propera cita dels catifaires serà a Brussel·les d’aquí a dos anys.

Per Per Gemma Aguilera, periodista / AMIC – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada