Quan s’obre un nou camí davant teu i no tens més opció que agafar-lo. Por, angoixa, mandra, són les primeres sensacions. Guarnit, potser, amb falta de ganes i energia. Pot, fins i tot, que porti unes gotes de pessimisme per la sensació d’haver de tornar a començar sense cap mena de força i sota l’ombra de la incertesa al teu costat. És que no és fàcil, però… et proposo girar la truita, comença a mirar-ho d’una altra forma. El teu anterior camí va finalitzar i no hi ha marxa enrere. S’obre davant teu un nou camí, per tant, una nova possibilitat. Recorda que el destí no és l’important, l’important és el viatge.

Noves possibilitats, noves oportunitats, clar que trobes pedres i dificultats en el camí, però seran petites si només et centres a viatjar i no a arribar a cap lloc. Caminar, en realitat, és la vida. Caminem per la vida amb la família, parella, amics, uns es van unint i d’altres ens deixen. Aquest passeig és l’important. Així que escull quina cara de la moneda vols veure. Poder tornar a caminar, és una nova oportunitat que t’ofereix la vida, quina serà la teva actitud? Això determina el teu viatge.

Vaig escoltar una història sobre algú que al final del seu viatge llançava llavors de flors pel camí. Aleshores, algú li va preguntar: Per què ho fas si no les veuràs créixer? Jo no les veuré créixer, però quan uns altres passin per aquest camí se sentiran més feliços quan vegin les flors.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.