vanguardiaA les zones frontereres, principalment entre els estats membres de la Unió Europea, viure entre un país i un altre és relativament normal. Anar de compres a un costat de la frontera, treballar en un altre, portar als nens a l’escola o acudir al metge del país que més convingui és molt freqüent des de la desaparició dels controls fronterers. El Pirineu català és un exemple d’aquesta vida entre fronteres que discorre entre tres països: dos comunitaris, França i Espanya, i el petit Principat d’Andorra. No obstant això, si viure i treballar en diferents països de la Unió Europea implica certs problemes burocràtics, combinar-ho amb estats no comunitaris -com Andorra-, és molt més complex, segons publica el diari La Vanguardia.

Els habitants de municipis com La Seu d’Urgell o Puigcerdà estan acostumats a tenir un peu en cada costat de la línia, però arran de la crisi els treballadors transfronterers han sofert un descens en picat, sobretot entre l’Alt Urgell i Andorra. La Seu és la localitat que acull a més treballadors andorrans, que viuen a la capital comarcal catalana però es desplacen cada dia a treballar al país veí.

El contingent de permisos per a mà d’obra fronterera que marca el *Govern d’Andorra i l’impacte de la crisi han deixat a centenars de treballadors catalans sense ocupació ni ajudes per part de cap dels dos governs. Per a l’administració espanyola, aquests aturats no han cotitzat aquí i per tant no tenen dret a les ajudes per desocupació. A l’altre costat de la frontera, solament poden ser beneficiaris d’ajudes els residents i nacionals del Principat pirinenc.

Els afectats per aquest buit internacional van fundar en 2008 l’Associació de Treballadors Fronterers d’Andorra (ATFA). No obstant això, fa dos anys que està pràcticament inactiva. La seva última presidenta, Rosa Badalamenti, explica que l’entitat “ja no té raó d’existir” pel descens de transfronterers i els pocs resultats aconseguits. Com assegura Badalamenti, fa sis anys comptabilitzaven uns 2.500 treballadors, però en l’actualitat calculen que no superen els 1.500. La seva estimació concorda amb les dades del Ministeri de Justícia i Interior andorrà: aquest mes de setembre el govern d’Andorra va concedir 1.566 permisos per a treballadors transfronterers, dels quals 1.413 eren espanyols, 60 eren francesos i 53, portuguesos.

“Des que va començar la crisi vam entendre que no anàvem a aconseguir cap millora laboral i el nostre gran objectiu va passar a ser la targeta sanitària per a nosaltres i per als nostres fills, ja que no teníem cobertura en cap dels dos estats”. Baladamenti puntualitza que “de forma testimonial es va aconseguir que alguns poguessin cobrar l’atur espanyol si havien cotitzat amb anterioritat a Espanya, però el *supósito no s’aplica a pràcticament ningú perquè és difícil que complim tots els requisits de l’Inem”. A més, sosté que “Andorra vol restringir el contingent de permisos per a treballadors transfronterers”, per prioritzar als aturats del país en detriment de la mà d’obra estrangera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada