Durant deu anys, el musicòleg olotí Xavier Pallàs va pujar als 180 campanars i esglésies de la comarca de la Garrotxa i va estudiar les seves 213 campanes existents. De la seva investigació n’ha resultat el llibre Campanes i campanars de la Garrotxa (El Bassegoda Edicions, 2019). A més d’oferir un inventari exhaustiu, amb fotografies i detalls tècnics de cada peça, l’obra vol posar en valor aquest element que durant segles ha estat el principal mitjà de comunicació i símbol de poder.

Aquells qui pensen que els mòbils són el major invent és perquè no han conegut les campanes. A més de servir per marcar les hores i el calendari, anunciaven les notícies, els esdeveniments i els darrers xafardejos com ara fan el Twitter o el Facebook (des de naixements, casaments, hora de festa major o que hi havia foc), i els seus tocs i sonoritats no tenien res a envejar a les melodies dels nostres telèfons actuals. A més, com a principal mitjà de comunicació, eren signes de poder, per això en revoltes i conflictes eren l’element més desitjat i amb freqüència destruït.

Tot i que el seu so no s’ha deixat de sentir, amb l’electrificació de les campanes els tocs es van uniformitzar i molts campanars van quedar abandonats i les campanes malmeses. Posar en valor aquest ric patrimoni és l’objectiu d’aquesta obra, que proposa un viatge per descobrir el ric patrimoni històric, artístic i sonor de la Garrotxa. L’autor, el músic i el musicòleg Xavier Pallàs, inventaria les 213 campanes de la comarca i els 180 campanars, que acompanya amb nombroses fotografies, detalls tècnics i descripcions arquitectòniques. A les pàgines de l’obra, s’hi poden trobar per exemple la campana més antiga de Catalunya, que data de l’any 1303.

El llibre es complementa amb una introducció que ofereix una interessant informació sobre els tocs de campana, el procés de fabricació, notes biogràfiques dels fonedors, anàlisi de l’epigrafia, etc.

Segons Pallàs, amb aquest treball ha volgut posar en valor les campanes com a element patrimonial i espera que contribuir a canviar la sensibilitat envers elles, per ajudar a millorar el seu estat de conservació i recuperar la riquesa dels tocs manuals. La finalitat és que les campanes deixin de ser un patrimoni oblidat i passin a ser un patrimoni viu i protegit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada