Un filó inesgotable?

Hem  de reconèixer que la creativitat dels cuiners sembla no tenir límits i que la necessitat de reinventar-se cada dia no és un repte que els espanti. El menú temàtic (de la tòfona, gamba, conill, etc…) s’està veient substituït per menús més complexos als que s’incorporen, al marge dels inevitables maridatges, conceptes de territorialitat que aprofiten el lloc d’origen del producte, el cuiner o l’establiment, per oferir una experiència gastronòmica única i diferent. Una línia encetada pels germans Roca i que ara sembla voler imposar-se als restaurants de cartera plena i obediència cega.

Es el cas, per exemple, del restaurant 2254 de BCN, que fa un viatge culinari entre Palerm i la capital catalana. Amb diverses etapes per Itàlia, sud de França i Catalunya on surten a taula successius maridatges de plat i vi propis de cada aturada.

Cal dir que la proposta té força èxit. Grups de visitants estrangers de la Ciutat Comtal sovintegen, n’omplen taules a un ritme més que raonable, i fan que la caixa no badalli.
Però hi ha una reflexió que, honestament, els que volem que la nostra cuina segueixi essent reconeguda al món, hem de fer. Propostes com aquesta tenen prou pes com per estabilitzar-se en el món de la restauració?. Perquè recordem que, des de l’aparició de la dita “nouvelle cuisine”, el darrer quart del segle passat, la cuina de cartera plena i curiositat insaciable no ha parat d’oferir tendències, filosofies, conceptes, etc… que més que pensar en la pròpia cuina, semblaven destinades a omplir primeres planes de revistes especialitzades.

Potser cal separar el gra de la palla. Allò que vol fer-nos menjar millor, diferent, curiós, etc… del que busca que menjar sigui fàcil, i del que pretén salvar una tradició secular.
Al meu entendre, hi ha avui tres tipus de cuina. La refinada –deixo l’adjectiu- que sedueix amb experiències fetes a cop de talonari i imaginació de cuiner. La diària, que empaita consums massius reduint la feina culinària al fet d’escalfar el preparat. I la tradicional, que vol mantenir sota tutela del consumidor/cuiner tot el procés de preparació, des de la compra a la presentació.

La tercera porta segles resistint. Podran les altres dues?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.