Estic una mica literari i després de començar a pair les notícies sobre la victòria de Donald Trump, m’ha vingut a la memòria la cèlebre frase d’El Manifest Comunista de Karl Marx, escrit al 1848: “un fantasma recorre Europa: el socialisme”. Bé, no sé si era el socialisme o el comunisme però és igual. Ara, podríem repetir que “un fantasma recorre el món ric: el nacionalisme, un determinat nacionalisme”. Anem al Regne Unit on, per a sorpresa de quasi tothom, es va imposar el Brexit, la sortida de l’estat de la UE en nom d’un cert nacionalisme anglès/britànic. I, evidentment, la victòria de Trump no s’entén si no es veu que ha estat fruit, sobretot, del cansament d’unes classes mitjanes i treballadores amb l’establishment, amb el fet que des de 1980 els seus salaris i expectatives econòmiques han anat a la baixa. I l’improbable heroi nacionalista nord-americà anomenat Donald Trump ha guanyat prometent a aquests treballadors que posarà aranzels molt durs als productes xinesos, que hi haurà un mur amb Mèxic per a evitar la immigració il·legal i que deportarà tots aquells emigrants irregulars que han aconseguit entrar. En definitiva, que els protegirà.  Sí, alguns (molts?) dels seus vots venen del masclisme, el racisme i el sentiment anticorrecció política, però el nacionalisme blanc o simplement nord-americà és el que més ha aglutinat els qui han vist en ell l’únic que pot aturar els estralls de la globalització.

Pertanyo a aquests que pensen que no és la solució correcta i a l’inrevés que agreujarà els problemes però ara això és igual. I seguim viatjant pel món: a Hongria el partit en el poder va fer un referèndum per a evitar l’entrada de refugiats (tot i que la participació no va ser alta). Finalment, a França, Marine Le Pen i el seu missatge anti euro i anti UE i anti globalització, semblen cada cop menys desacreditats. Tornem a Marx quan va diagnosticar que la revolució industrial estava provocant estralls i va predicar que el socialisme seria la solució per les víctimes de la globalització d’aquells temps. Es va equivocar però era una resposta. Ara no hi ha cap Marx que predigui que la nova fase de la globalització serà aturada pel nacionalisme, per un determinat nacionalisme entès com a element protector davant la creixent desigualtat social, però el fantasma és ben viu i cada cop més present. No sembla que es pugui parlar d’una internacional nacionalista que lluiti contra la globalització i els seus estralls, però cada cop està més clar que la creixent desigualtat està provocant una gran ira entre la majoria dels habitants dels països desenvolupats. Les teòriques dretes i esquerres no semblen tenir o voler tenir una resposta als anhels dels desafavorits, dels irats i, per tant, els bojos, els pallassos i els monstres que perverteixen el nacionalisme tenen el camí obert.