Un debat civilitzat

Fa ben pocs dies un col·lega em va enviar un correu que deia: “L’enhorabona per haver suscitat un debat civilitzat”. Al·ludia a l’intercanvi de comentaris sobre una qüestió que jo havia plantejat en una llista de distribució dedicada a la llengua. L’endemà, però, me’n va trametre un altre amb l’encapçalament ‘No podia ser’, on es planyia perquè, tal com sembla que és costum, ja s’havia arribat a les paraules gruixudes i el menyspreu de les opinions adverses. Com una mena de maledicció bíblica, n’hi ha prou que un debat depassi el nombre de dos interlocutors perquè tard o d’hora s’encengui l’espurna i la cosa degeneri sense remei.

I ves per on un gremi tan avesat al segon pla i la discreció acaba de demostrar que la discussió, com diria el príncep de Salina, no té per què ser necessàriament “una baralla de cans”. A l’esplèndida revista cultural Núvol (http://www.nuvol.com/), arran d’un escrit de l’editora Laura Huerga on lloava la feina dels professionals de la traducció, s’ha embastat un debat que fins al moment d’escriure això ja ha atès un total de nou aportacions… i encara ningú s’ha dit el nom del porc. Ara no em voldria posar catastrofista, però veient la facilitat amb què a tot arreu volen desqualificacions i insults (vegeu el cas recentíssim de l’Informer dels instituts), el respecte pel parer dels altres que fins ara ha imperat en el ‘debat dels traductors’ resulta encoratjador. Sobretot considerant que el punt clau de la discussió (el model de llengua literària, disfressat de comparació qualitativa: són millors les traduccions catalanes o les castellanes?) és una qüestió més pròxima a l’estètica que no pas a la ciència i per tant (gairebé) indemostrable.

Aprofitant, doncs, el savoir faire del gremi, no estaria gens malament que el debat entrés en una segona fase amb ambició d’obtenir resultats pràctics, i així contribuir a resoldre’l. Una trobada, o congrés, on els traductors aportessin, a partir d’exemples pràctics, propostes per establir el celebèrrim model, que prou falta que fa (especialment a la literatura infantil, sovint confiada a diletants massa inexperts). Un model que ajudés a combatre els dos mals que s’han denunciat més en aquest teva-meva dialèctic: la manca d’un repertori eficaç en el terreny de la llengua col·loquial i popular, que fa que molts recorrin a solucions encarcarades i antiquades, i la penetració del burocratès (fórmules fixades, repetitives i sense gust, copiades del llenguatge polític i els mitjans de comunicació). Mentrestant, us aconsello un tomb pel núvol. Xalareu.

Per Pau Vidal / ACPG – Redacció

TOTES LES NOTÍCIES