Què vols ser de gran? Futbolista, professora, cantant, policia… I influencer. Les pantalles han canviat els referents professionals dels menors espanyols. Segons un estudi, a Espanya, del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, 1 de cada 3 menors vol ser influencer. I les alternatives per a ser-ho cada vegada són més grans: YouTube, Instagram, TikTok, Twitch…
Els nens espanyols passen de mitjana 4 hores al dia davant pantalles, de les quals 80 minuts les dediquen a xarxes socials o plataformes de vídeo en línia, segons l’últim informe de Qustodio, la plataforma de seguretat i benestar digital per a famílies.
Actualment, a Espanya hi ha 134.000 creadors de contingut online amateurs i més de 9.000 influencers amb més de 100.000 seguidors, segons una anàlisi de 2btube. Ibai, Dulceida i The Grefg estan entre els més coneguts. Però Las Ratitas, TeamNico o Les Joguines d’Arantxa no són les últimes sèries de televisió infantils, sinó canals de YouTube realitzats per a nens que compten amb milions de seguidors.
El boom de l’influencer ha arribat a tots els rangs d’edat. L’estudi de Qustodio, ‘Del canvi a l’adaptació: vivint i aprenent en un món digital’, revela que cada cop hi ha més menors amb presència a xarxes socials i plataformes de vídeo: TikTok, Instagram, Snapchat i Twitch han augmentat el seu temps d’ús en 76 minuts al dia en els darrers dos anys. A més, l’estudi del Centre Reina Sofia assenyala que 1 de cada 10 adolescents puja contingut en línia per a intentar convertir-se en influencer. Tot i això, les famílies espanyoles estan preparades per què els seus fills triomfin a internet? Quins riscos comporta que els nens pugin contingut a xarxes?
Qustodio assenyala alguns dels principals perills sobre que els nens es converteixin en influencers:
Privadesa. En crear un perfil a qualsevol xarxa social, els usuaris es veuen obligats a facilitar una sèrie de dades personals. Tot i això, aquesta informació pot anar a més a mesura que l’influencer va creixent en popularitat. Els seguidors volen empatitzar i conèixer més dades de la persona a qui segueixen i és fàcil que el mateix menor reveli informació privada: on viu la seva família, a què es dediquen els seus pares, problemes personals…
Intimitat. Es tracta d’un tema especialment sensible a les plataformes de vídeo com YouTube o Twitch. Els streamers exposen la seva intimitat mostrant la cara o part del físic. Però, sobretot, cal tenir una cura especial amb els llocs on graven el contingut per a no exposar completament la seva vida privada i la de la seva família.
Vida social: apujar contingut de manera periòdica exigeix temps i dedicació. I si el menor ha adquirit rellevància en alguna plataforma segurament es vegi obligat a dedicar una gran part del seu temps a actualitzar el seu perfil, cosa que pot reduir les seves amistats i la seva vida social.
Inseguretats: l’influencer està exposat a comentaris, crítiques, faltes de respecte… I la negativitat és molt difícil d’acceptar per a un menor, ja que genera una inseguretat excessiva per a la seva edat. A més, els nens extrapolen el ciberbullying a la seva vida real, de manera que una crítica severa via en línia pot generar patiment en el dia a dia.
Responsabilitat familiar
Per a controlar algun d’aquests riscos, França ja compta amb una llei per a protegir els menors de 16 anys que són influencers. Es tracta d’un projecte pioner a nivell global que regula les hores que treballen els nens que publiquen contingut a internet i guarda els beneficis econòmics que generen en un compte bancari al qual no tenen accés fins als 16 anys. A més, les empreses que volen contractar aquests influencers han de sol·licitar permís a les autoritats locals.
Tot i això, a Espanya la responsabilitat recau completament sobre l’educació familiar. L’edat mínima per a tenir un perfil social és de 14 anys. Fins aleshores, són els pares els que han de vigilar que els seus fills no utilitzen aquestes plataformes. Tot i això, algunes com TikTok, YouTube o Snapchat permeten crear un perfil als 13 anys sempre que hi hagi un permís patern.
Eduardo Cruz, CEO i cofundador de Qustodio, assenyala que “un ús abusiu de les xarxes socials i les plataformes de vídeo no només genera addicció als menors, sinó que també els exposa a una sèrie de riscos innecessaris a la seva edat. A més de mostrar la seva identitat física, és molt fàcil que acabin revelant dades personals com quina és la seva escola, direcció, informació familiar… Per això, les famílies han d’estar atentes per a aconseguir un equilibri digital a la vida dels seus fills i evitar una fixació excessiva per a convertir-se en influencers”.
Per Tecnonews
