En Pep, estalviava pensant en el dia de demà. Era titular d’un compte corrent ben sanejat que li reportava només un ú per cent anyal. Per a intentar assolir una millor rendibilitat, anà a veure al gestor que tenia assignat pel seu banc de tota la vida. El gestor el va convèncer d’adquirir un determinat valor de borsa que en els exercicis anteriors assolí una rendibilitat mitjana que superava el 12% anyal. En Pep tenia clar, però, que rendibilitats passades no pressuposen rendibilitats futures.
Tanmateix va invertir la meitat del ròssec del seu compte corrent en el producte financer que li era recomanat, tant per la solvència de l’emissor, com pel baix risc de volatilitat que se li atribuïa. El cert, però, és que la rendibilitat no sobrepassà mai el 6%.
Al cap dels anys el valor va caure en picat, fins al 50% del seu nominal. Malgrat tot, en Pep confiava en que un dia recuperaria tot allò perdut, motiu pel qual es resistia a vendre les accions adquirides en el seu dia per recomanació del gestor.
En veure que no remuntava la cotització del valor en el mercat borsari, en Pep decidí anar a veure d’immediat al gestor, per a demanar-li el lliurament físic de les accions per no haver de pagar al banc comissió de custodia o altres. A casa tenia caixa forta per a guardar-les.
«No us les podem lliurar, perquè no les tenim» afirmà el gestor. A continuació afegí»: «Vos esteu ancorat en el segle passat, ara les accions són virtuals, és a dir, estan guardades en un ordinador, en una plaça financera llunyana on no podem enviar expressament un vehicle blindat per a complaure-vos».
La resposta d’en Pep fou clara i contundent: «Que jo sàpiga una acció borsària és un document al portador com ho és un bitllet de banc o de loteria. Per un altre cantó, els vehicles blindats es mouen diàriament en totes direccions, per una quantitat d’usuaris alhora, no per un de sol.
Tant el van aclaparar que en Pep, a desgrat, desfeu la posició inversora que havia mantingut durant tants anys. Això sí, ho feu convençut de ser un analfabet digital.