Un altre 1 de maig a Andorra

Un any mes l’ 1 de maig a Andorra passarà sense pena ni gloria, tots els partits que han i els que no han obtingut representació parlamentaria al consell general han admès que han entès el missatge; que no pot ser que les famílies andorranes no puguin arribar a final de mes; que no pot ser que els salaris i pensions estiguin per sota del preu de l’habitatge, que pateix una especulació brutal; que es continuï negant la possibilitat de la conciliació laboral i familiar als treballadors i treballadores del principat; la bretxa salarial entre homes i dones , les pensions de misèria ,que es continuï amb l´acomiadament lliure; que les lleis laborals s’estableixin sense acords ni diàlegs amb els diferents sindicats, tant de la funció publica com de l´empresa privada i me tres tant les fortunes mes importants es posicionin en sicaps i patrimonis per obtenir pagar percentualment molt menys que la classe treballadora. No pot ser que les cotitzacions a la cass dels treballadors estiguin 2 o 3 punts per sota del que paguen als països veïns però que la cotització de les empreses no arribin a la meitat del que pagarien en els països veïns.

Però son els empresaris els que demanen insistentment la retallada sistemàtica de les prestacions de la CASS . Cal que es passi de les paraules als fets el 1 de Maig ha de ser festiu a Andorra i els sectors o empreses que vulguin treballar a través de convenis col·lectius siguin capaços de arribar a acords amb als seus treballadors sense imposicions, tots han de trobar la compensació necessària per fer realitat la rentabilitat de l´empresa i la conciliació de la vida laboral i social. Durant tota la campanya electoral USDA a reclamat poder obtenir un país per viure i no nomes per treballar, hem deixat clar que la població s´ha de convertir en un actiu mes del teixit productiu del país. Si la classe treballadora no arriba a final de mes, la petita i mitjana empresa no podrà subsistir si la classe mitja andorrana, treballadors, pensionistes, funcionaris no arriben a final de mes, el motor econòmic d’Andorra s’aturarà.

Les lleis del codi de relacions laborals així com la llei de funció publica amb la llei de coacció sindical no ajuda en res a la normalització de la societat Andorrana . Cal que la societat andorrana recuperi el diàleg i el consens social tant necessari per afrontar els importants reptes futurs com un possible acord amb la CEE. Cal que tots els grups parlamentaris entenguin que Andorra s´ha de coasionar social i laboralment cosa, que avui esta lluny de ser una realitat, i es per això que cal un gest de la classe política envers de la classe treballadora i que el 1 de maig sigui festiu a Andorra com a la resta del mon, prou paraules, passem a l’acció i deixem l´Andorra feudal enrere.Visca Andorra i els andorrans tots junts