Un 99% de les espècies que han existit a la Terra han desaparegut. Probablement la xifra sigui més elevada perquè hi ha moltes que no sabem ni que hagin existit. Segur. Es veu que la vida d’una espècies és de promig uns cinc milions d’anys. Si fa no fa el que porta la humanitat des que vam començar a evolucionar. Hi ha hagut cinc grans extincions en la història de la vida natural. En alguns casos el motiu és clar: grans volcans o un asteroide que xoca contra el planeta. Però va ser la radiació d’una supernova o un altre gran volcà el que va provocar la primera gran destrucció de sers vius? Això ens demostra que la vida és contingent i efímera al nostre planeta i que l’equilibri fràgil en el qual ens movem pot trontollar en qualsevol moment. Els mamífers petits i que vivien en la foscor no tenien res a fer contra els dinosaures però l’impacte de l’asteroide ho va canviar tot i van heretar la Terra. El que abans era un inconvenient ara s’havia convertit en una fortalesa. Però podia no haver estat així, perfectament. La humanitat també ha destruït espècies. No mitifiquem els homes primitius ja que també van provocar la pèrdua d’espècies però és ara quan hem entrat en una espiral tant perillosa que s’està començant a parlar de la sisena extinció.
 
I això que sabem que depenem dels altres membres de la naturalesa i no només per raons ètiques sinó també pràctiques. Les avelles, que estan minvant en nombre, pol·linitzen les plantes i aquestes darreres contribueixen a renovar l’oxigen que respirem. I com aquest podríem posar molts altres exemples. El món s’està convertint en un mercat únic a passos accelerats però seguim dividits en uns 200 estats i la humanitat necessita imperiosament estrènyer més lligams entre elles. El canvi climàtic no entén de fronteres ni la contaminació. Però també passa el mateix amb la naturalesa. I hem de deixar d’oblidar que els humans compartim la mateixa espècie i que amb les altres espècies hi ha un ADN comú que indica que fa centenars de milions d’anys vam tenir un anscestre comú i que el planeta ens necessita a tots. En termes d’un vídeojoc hem de passar de pantalla i arribar a una cooperació entre humans més gran i a una fraternitat entre tots els sers vius del planeta més important. Hi ha una alternativa: la sisena extinció de la qual, potser, no quedaríem exempts.
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada