Un 39% de la població practica esport més de tres vegades a la setmana

Esportistes a l'estadi comunal Joan Samarra
Esportistes a l’estadi comunal Joan Samarra. Foto: ARXIU

El Departament d’Estadística ha realitzat una enquesta a 900 persones per conèixer els hàbits esportius de la població. Les activitats esportives en les quals tenen més interès els enquestats són l’esport en general (amb una mitjana de 6,6) i la pràctica d’esport (6,2), mentre que veure o escoltar esdeveniments esportius per mitjans no presencials, assistir a esdeveniments esportius o informar-se sobre esport per mitjans no presencials tenen menys interès (mitjanes entre 4,8, i 4,5), i encara menys interès en jugar a videojocs vinculats a l’esport (1,3).

Pel que fa a la pràctica esportiva, un 73% de les persones enquestades han fet algun tipus d’esport almenys un cop durant el 2019, i majoritàriament ho han fet amb una freqüència setmanal (un 39% tres o més vegades a la setmana i un 25% una o dues vegades a la setmana). La majoria dels que practiquen esport ho fan indistintament entre setmana o els caps de setmana i tant en període laboral com en vacances, practiquen esports individuals, i els fan sobretot a l’aire lliure i, en segon lloc, a un gimnàs.

Entre els esports més practicats destaquen la gimnàstica o activitat física esportiva intensa, el senderisme o activitats relacionades amb el muntanyisme, els esports d’hivern (esquí, snowboard, etc.), la gimnàstica o activitat física esportiva suau, la carrera a peu (córrer), el ciclisme, la natació, la musculació, culturisme o halterofília, el futbol i el pàdel.

En l’enquesta també es demanava si, independentment de practicar esport o no, caminaven o passejaven més o menys de pressa amb la intenció de mantenir o millorar la seva forma física, i un 50% diu que ho fan diàriament més un 30% que ho fan almenys un cop a la setmana.

Un 21% de les persones que van fer esport durant el 2019 van participar en competicions esportives aquell any, el que representa un 15% sobre el total dels enquestats. En relació amb l’organització de l’esport un 17% dels enquestats disposava d’alguna llicència en vigor d’una federació esportiva, un 37% és membre, soci o abonat d’un centre esportiu o gimnàs, i un 13% d’un club o associació esportiva.

Entre els motius principals pels quals fan esport les persones que en fan destaquen: estar en forma o millorar la seva forma física (47%), perquè els agrada (40%), per relaxar-se i eliminar estrès i tensions (26%) o per diversió o entreteniment (21%). D’altra banda, el motiu més esmentat pel qual les persones enquestades no fan esport o no en fan més és la falta de temps (un 49% en conjunt, que representa un 56% entre els que van fer esport i un 32% entre els que no van fer esport); els que fan esport diuen com a segon motiu que ja en fan suficient (23%) i entre els que no van fer esport durant el 2019 esmenten la manca d’interès (29%), motius de salut (24%) o per la seva edat (22%).

 

Assistència a esdeveniments esportius

En relació amb l’assistència a esdeveniments esportius destaca que un 25% dels enquestats han anat a veure un partit de bàsquet amb accés lliure o amb entrada (un 10% i un 18%, respectivament) i un 21% han assistit a partits de futbol (un 11% amb entrada lliure i un altre 11% de pagament). Amb menor proporció han assistit a esdeveniments relacionats amb el ciclisme (8%), l’esquí, el motociclisme, el rugbi, l’atletisme, la natació, l’automobilisme o el tenis, entre altres. En relació amb l’últim esdeveniment esportiu al qual van assistir, el 76% va ser a Andorra, i la resta majoritàriament a Espanya o França; un 63% dels casos va ser amb entrada gratuïta i un 27% amb entrada normal.

La manca d’interès (46%) i de temps (35%) són els principals motius pels quals els enquestats diuen que no han anat o no han anat més sovint a esdeveniments esportius. En el seguiment dels esdeveniments esportius pels mitjans audiovisuals destaca que els esports que més han vist els enquestats per televisió són el futbol (49%), el bàsquet (27%) i el tenis (18%); a través de la ràdio, els més escoltats són el futbol (5%) i el bàsquet (3%), i per internet els més seguits són el futbol (9%), el bàsquet (5%) i el motociclisme (4%).

 

El perfil de l’esportista: home, jove i amb estudis

En aquesta enquesta, com en altres recerques similars, s’observen diferències en l’interès, pràctiques i seguiment de les activitats relacionades amb l’esport, segons el gènere, l’edat, el nivell d’estudis i altres variables sociodemogràfiques que reflecteixen posicions socials diferents. Les diferències segons les variables sociodemogràfiques analitzades en alguns casos mostren “maneres variades de viure i practicar l’esport”, però també indiquen desigualtats, és a dir, “oportunitats diferents per accedir a l’esport degudes a la manera com les variables influeixen en les percepcions que les persones tenen d’aquesta activitat”.

Així destaca que els que tenen més interès per les activitats esportives, els que més diuen que han realitzat esport, han participat en competicions esportives i tenen una llicència d’alguna federació esportiva, són membres, socis o abonats d’un club o associació esportiva, i assisteixen als esdeveniments esportius, són en major proporció els homes, els més joves (en augmentar l’edat disminueix el percentatge), els estudiants, les persones amb major nivell educatiu i d’ingressos (a major nivell d’estudis o d’ingressos, major percentatge) i, en la majoria de casos, els enquestats que no treballen els caps de setmana.

Només s’observa una tendència diferent en algunes activitats: entre les persones que caminen per millorar o mantenir la seva forma física, ho fan més les dones que els homes, la gent gran més que els joves i els jubilats més que els estudiants; també hi ha una mica més de dones que d’homes que són membres, socis o abonats d’un gimnàs o d’un centre esportiu; i l’interès per les activitats relacionades amb l’esport (menys la pràctica d’esport) així com el seguiment dels esdeveniments esportius per mitjans audiovisuals (per televisió, ràdio o internet), és superior entre les persones que treballen els caps de setmana.

Les diferències entre homes i dones, a banda dels gustos i preferències individuals, s’expliquen en part pel procés de socialització en generacions anteriors, ja que tradicionalment l’educació i els rols femenins i masculins eren diferents i això es tradueix en sistemes de valors, gustos, maneres de fer i prioritats diferents. Alguns dels valors tradicionals de l’esport (rendiment, competència, etc.) coincideixen més amb el rol tradicional masculí i això pot explicar el major interès, pràctica i participació en les activitats esportiva entre els homes.

Si bé en les noves generacions això està canviant amb la major igualtat de gènere que s’està assolint i amb la generalització de la pràctica esportiva que s’incorpora des de l’escola, s’observen diferències en el tipus d’esport que practiquen homes i dones. Entre els esports més practicats hi ha una major proporció de dones que fan gimnàstica o activitat física esportiva suau (pilates, manteniment, ioga, taitxí, etc.), natació i també una mica més en la gimnàstica o activitat física esportiva intensa (el·líptica, cinta de córrer, aeròbic, spinning), a més de caminar com a activitat física, mentre que activitats com el ciclisme, la musculació o el futbol són molt més practicades pels homes.

En relació amb l’edat, les diferències en els interessos i pràctiques esportives no s’expliquen només per les condicions físiques que, lògicament, van variant amb el temps, sinó que també hi ha una qüestió de gustos, de moment del cicle vital (amb ocupacions i responsabilitats diferents), i també per les oportunitats de fer esport en funció del context històric viscut ja que les generacions més grans no van tenir les mateixes oportunitats d’adquirir l’hàbit de fer esport durant la seva joventut que les noves generacions en què es fomenta i es practica dins i fora de l’escola. De fet s’assenyala que “per fer esport no hi ha límit d’edat. Quan les persones han tingut l’oportunitat d’adquirir l’hàbit esportiu durant la seva joventut, el mantenen amb el pas dels anys. És més, molta gent gran ha començat a fer-lo a edats avançades, quan sobretot les institucions públiques iniciaren programes específics per a aquest grup d’edat. I el que s’observa és que, si aquests programes són adaptats a les seves possibilitats biològiques, els agraden i no deixen de participar-hi. Encara més, l’esport en grups de persones ja jubilades compleix funcions socialitzadores molt importants. Ajuda a recuperar l’autoestima, permet mantenir una vida social, ajuda a millorar el benestar físic”.

Actualment la cultura esportiva s’ha estès i tothom pot fer esport adaptat a les seves possibilitats. Les dades també mostren diferències en el tipus d’esport que es practica en funció de l’edat, amb un augment de la pràctica de gimnàstica o activitat física esportiva suau o de caminar com a activitat per millorar o mantenir la forma física entre les persones de més edat, el grup de 45 a 64 anys destaquen en activitats com senderisme, esports d’hivern, ciclisme i natació, els de 30 a 44 anys practiquen més la gimnàstica o activitat física esportiva intensa, la carrera a peu i el pàdel que la resta de grups, mentre que el futbol i la musculació són més freqüents entre els més joves.

També es constata que els joves han participat en alguna competició esportiva, tenen llicències federatives, són membres, socis o abonats d’un centre esportiu o gimnàs i assisteixen a esdeveniments esportius en major proporció que la gent de més edat. Quant al nivell d’instrucció, les dades mostren que les persones amb un nivell d’estudis superior s’interessen més per l’esport i el practiquen més, han participat en alguna competició esportiva, tenen llicències federatives, són membres, socis o abonats d’un centre esportiu o gimnàs, formen part d’un club o associació esportiva i assisteixen a esdeveniments esportius en major proporció que les persones amb menys estudis. Aquesta mateixa tendència també s’observa en relació amb el nivell d’ingressos (a més ingressos major pràctica i vinculació amb les activitats esportives).

Una explicació d’aquesta relació entre els hàbits esportius i el nivell d’estudis és la diferència en el sistema de valors i percepcions del cos de cada col·lectiu. Es considera que entre les persones amb majors nivells d’instrucció “s’ha interioritzat un sistema de valors en què la vida activa, un cos lleuger, la natura, l’alimentació saludable i poc abundant i la prevenció de la malaltia ocupen un lloc de privilegi. L’esport es correspon amb tots aquests valors i contribueix a fer-los realitat.”; entre els grups de nivell d’instrucció baixos, potser perquè tenen ocupacions amb més treball físic tendeixen a valorar el repòs en el temps lliure i, tot i que ningú nega els beneficis de l’esport per a la salut, “si aquesta activitat no encaixa bé en els hàbits quotidians, interioritzats al llarg de tota la vida, és molt més difícil que s’hi adquireixi un compromís regular malgrat que es tinguin moltes oportunitats per accedir-hi.”

En general augmenta la pràctica dels diferents tipus d’esports en augmentar el nivell d’estudis, excepte pel que fa a la gimnàstica o activitat física esportiva suau que ho fan en major proporció les persones amb estudis més baixos, en la carrera a peu (córrer) també hi ha un percentatge lleugerament superior entre els enquestats amb estudis obligatoris i el futbol el practiquen més els que tenen estudis obligatoris i secundaris.

Aquestes dades indiquen que, a més dels gustos i preferències individuals o les diferents maneres de fer en funció de les característiques de cada persona, la pràctica esportiva també està relacionada amb la desigualtat d’oportunitats i condicions de socialització de cada col·lectiu.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES