TV3 emet el documental ‘L’últim gegant d’Europa’, sobre els dinosaures del Pirineu

El  programa “Sense ficció” emetrà el pròxim dimarts, 28 de novembre, en horari de màxima audiència (21.55 h), el documental “L’últim gegant d’Europa”, produït per TV3 i realitzat per Batabat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. El reportatge se centra en els darrers dinosaures que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. El Museu de la Conca Dellà n’ha organitzat un passi previ aquest divendres a Tremp.

L’eix conductor del documental són les restes d’un titanosaure que el paleontòleg alemany Walter Kühne va començar a excavar a la dècada dels 50 al jaciment d’Orcau (Pallars Jussà, Lleida). El jaciment, però, va caure en l’oblit i no va ser fins l’any 2014, que investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa van acabar d’extreure el coll d’aquest animal, una peça de més de cinc metres de llarg. Posteriorment, els paleontòlegs van recuperar part del material excavat originalment que es trobava al Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) per poder-lo estudiar.

La troballa del coll de titanosaure és de gran importància des del punt de vista científic, ja que mai fins ara s’havia recuperat una resta tan gran a Europa i, probablement, es tracti d’una espècie mai descrita.

Les principals faunes de dinosaures

A partir de la història de l’excavació, el documental, d’una hora de durada, explica quin és el coneixement actual sobre els dinosaures que van viure al Pirineu fa 70 milions d’anys i que es corresponen als darrers que van viure a Europa, molt pròxims en temps geològics a la gran extinció que va acabar amb aquests animals fa 66 milions d’anys arreu del planeta. Mitjançant reconstruccions del paleoambient, s’expliquen les principals faunes de dinosaures que van viure durant el Cretaci al que actualment són els Pirineus, i que en aquell moment era una zona de clima subtropical amb maresmes properes al mar.

Referències als jaciments d’ous de Coll de Nargó

A banda del d’Orcau, “L’últim gegant d’Europa” recorre altres jaciments de referència als Pirineus, com el d’icnites de Fumanya(Berguedà, Barcelona). Les petjades de titanosaures d’aquest jaciment que van quedar impreses a la roca permeten aportar informació sobre el seu comportament gregari, així com les dimensions dels titanosaures i la velocitat a la que es desplaçaven. Amb la visita als jaciments d’ous de la zona de Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida), el documental explica quin és el coneixement actual sobre la reproducció d’aquests animals. A Vallcebre (també al Berguedà) es mostra la pell impresa a la roca d’un d’aquests titanosaures i que ha permès reconstruir-ne el seu aspecte extern.

Palentòlegs de renom

A banda dels investigadors del grup de recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP, Bernat Vila, Àngel Galobart (cap del grup i director del Museu de la Conca Dellà), Albert G. Sellès, Josep Marmi i Novella Razollini, al documental hi apareixen altres paleontòlegs de renom internacional com Emiliano Aguirre (exdirector del Museo Nacional de Ciencias Naturales i exdirector dels jaciments d’Atapuerca), Greg P. Wilson (Universitat de Washington), Steve Brussatte (Universitat d’Edimburg), Jose Ignacio Canudo (Universitat de Saragossa), Xabier Pereda (Universitat del País Basc), Antoni Lacasa (Institut d’Estudis Ilerdencs), Víctor Fondevilla i Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona), o Rodrigo Gaete (Museu de la Conca Dellà), que expliquen diversos aspectes de la biologia d’aquests animals extints y de la geologia de la zona.

La part històrica del documental inclou entrevistes a persones que van treballar amb Walter Kühne durant les excavacions del segle passat com Josep Montané, excapatàs de les mines de de Suterranya. La recuperació de la llibreta de camp original del paleontòleg alemany, mort l’any 1991, porta els investigadors de l’ICP fins a Stuttgart (Alemanya) per conèixer Anna i Urs Klebe, fills de Kühne i que han conservat aquest document de l’any 1955 i que acaba proporcionant informació molt valuosa per a la investigació.

Ràdio Seu

TOTES LES NOTÍCIES