Independentment dels moments convulsos en la política egípcia, la comunitat científica segueix treballant en l’estudi i la preservació del gran patrimoni, que ofereix al món.

Dins el XXIX Cicle de conferències de la SAC (Societat Andorrana de Ciències), el passat dia 21 de juny, va tenir lloc al Centre Cultural de La Llacuna, una interessant aportació a càrrec de l’egiptòloga Emma Gonzàlez. Juntament amb el prestigiós paleopatòleg del Grup de Recerca (G.R.O.B.) de la Universitat Autònoma de Barcelona, el doctor Albert Isidro i LLorenç, van revisar la història del descobriment de la tomba del faraó “Tut ankh Amon” que incloïa al seu nom, el del Déu Amon. La troballa, com tothom sap, es va produir l’any 1922 a la Vall dels Reis, al cor d’Egipte, prop del Caire.

La conferència de l’egiptòloga Emma Gonzàlez, alhora directora del projecte “Andjety” va anar acompanyada d’imatges tant de l’excavació com dels personatges clau d’aquesta interessant recuperació, i ens va aportar dades molt precises d’aquest llarg procés que es va iniciar amb l’arqueòleg Howard Carter (1874 – 1939). Aquest va conèixer a l’aristòcrata anglès George Hervert (1866 – 1923) conegut com a Lord Carnarvon (5è compte de Carnarvon), un gran apassionat per l’egiptologia que li va fer de mecenes en el seu projecte d’excavacions de tombes reals, la majoria a la necròpolis de Tebas. Després, d’una ingent tasca de recerca, ambdós van obtenir el seu màxim objectiu que va ser el descobriment d’aquesta desitjada tomba, un 22 de novembre de l’any 1922.

Carter que ja tenia una bona experiència en egiptologia, encara que el seu ofici era dibuixant, va ser designat com a Director General dels Monuments a Egipte, de forma que va esdevenir el responsable dels permisos per a les excavacions per a tot el país. Aquest fet li va permetre conèixer un gran nombre d’egiptòlegs amb qui va poder tenir bons contactes professionals.

L’any 1907, Howart Carter i Lord Carnarvon van començar a treballar plegats i van assolir petites descobertes. Posteriorment a l’any 1916 van acordar demanar una concessió per a una excavació molt més ambiciosa a la Vall dels Reis. Les 5 primeres campanyes (1916 – 1922), van ser molt dures. Però a la 5ena campanya, un nen que portava l’aigua per beure, al posar la gerra d’aigua al terra, aquesta no es podia aguantar dempeus a la sorra del desert, i en comprovar el motiu, allí van començar a trobar els primers signes d’una escala descendent, què, després de netejar el seus 16 esglaons, els portaria a l’avantcambra del que eren les 4 cambres, que formaven el complex funerari d’un dels reis més importants d’Egipte: Tut ankh Amon. El seu contingut va constituir un del més grans tresors d’Egipte descoberts a les tombes reials.

L’egiptòloga va recordar les dades del naixement i mort de Tut ankh Amon (1339 – 1328 A.de C.) o sia al segle XIV abans de Crist, considerant-se una mort prematura que al llarg dels temps, ha donat peu a moltes especulacions sobre la causa, que van des de malalties hereditàries fins a un suposat assassinat per part del seu servidor personal, que podria tenir interès en ocupar el seu càrrec.

A la segona part de la conferència, va intervenir el Doctor i paleopatòleg Albert Isidro Llorenç que va parlar de la mòmia de Tut ankh Amon. La mòmia la van poder desembenar l’any 1925 i es va identificar com a KV 15.

L’any 2008 l’empresa National Geographic va aportar la tècnica de l’ADN a les investigacions, i això va permetre identificar altres faraons i fins i tot els pares de Tut ankh Amon que no eren pas els que fins aleshores s’havien trobat. Alhora es va poder identificar l’àvia (KV 35). Però donat que el ADN es degrada als 400 o 500 anys, la fiabilitat d’aquesta aportació semblaria discutible.

Finalment l’Egiptòloga Emma Gonzàlez, va presentar el “Projecte Andjety” que dirigeix ella mateixa i que compta amb un important equip format per egiptòlegs, arquitectes, restauradors, un físic, i fins i tot una infermera i un fotògraf, un total de 16 persones que ja treballen per assolir un gran repte a la Vall dels Reis. Entre l’equip s’hi troba l’andorrà Ion Gonzalez, un jove que va estudiar a Montpelier i que té intenció de desplaçar-se a Egipte formant part d’aquest equip. Equip que s’ampliarà més endavant per a desenvolupar aquest gran projecte, que porta el nom d’una divinitat egípcia “Andjethy”, una Déu considerat antecessor d’Osiris, el Déu símbol de la vida eterna i amb el qual es va iniciar el culte al Temple d’Abydos.

El projecte tracta de la recuperació del Temple funerari de Seti I (Abydos), ubicat a l’Alt Egipte i un lloc de peregrinació dedicat a la adoració d’Osiris. Encara que hom considera que es va construir en memòria de Ramsés II. El monument representava el que actualment coneixem com “la tomba al soldat desconegut”. Aquesta edificació també se la coneix com el Gran Temple d’Abydos.

La construcció consta de 10 pilars i 17 nínxols i compte un indret on hi havien viscut els antics coptes. L’edificació consta d’un pati porticat i diverses capelles, on destaca l’Osireiron, que està ubicat a un nivell inferior que el temple, d’aquí la complexitat per controlar les aigües que inunden els seus espais. A la primera capella s’hi troben diverses inscripcions jeroglífiques. Després hi ha el lloc d’ofrenes i quatre capelles més. A la 4a hi ha la única representació d’efemèrides i activitats de la vida diària. Són baixrelleus a les parets i inclouen escenes dels ritus funeraris. Però és en aquest espai on s’ha de treballar més, ja que com hem dit abans, la capa freàtica ha inundat el seu terra, i l’àmbit alhora està envait per les cobres (Naia haie) i els escorpins (Nepra sp).

 Els relleus de les parets del llarg passadís de 17 metres que fa d’avantcambra per accedir al temple d’Abydos, estan decorats amb peixos mitològics. Per altra banda els blocs monolítics tenen un pes de 800 tones i alguns d’ells s’han desplaçat del lloc original. Aquest fet, dóna idea de la gran rellevància de la recuperació d’aquest Temple, un projecte sens dubte, més que ambiciós. Quasi un somni.

El temple de Abydos, és un edifici religiós que es troba a uns 100 Km. al Nord de Luxor, i des de l’avinguda de les esfinxs s’arriba al Temple de Karnak, prop del Nil i en un indret molt ric en troballes recents. El projecte implica la recuperació i restauració de l’Osirium i les seves estances, així com l’extracció de les aigües que impedeixen la seva utilització. Evidentment el seu estat actual no permet el possible reconeixement per part de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, així que ens trobem davant d’un projecte molt interessant i amb perspectives de futur, del qual també s’ha ofert la seva participació als andorrans a través de la Societat Andorrana de Ciències (SAC).