Poder fer turisme sense moure’s de casa, possiblement, serà una de les vàries aplicacions que, en el futur, ens brindarà la tecnologia a través de la realitat virtual. Actualment, hom, ja es pot passejar de forma virtual per l’interior d’un edifici, d’un museu o d’una pinacoteca, sense ser-hi.
Hom, pot, a Internet, a través de Google, cercar i veure virtualment qualsevol carrer o zona del món, sense anar-hi. Des de del sofà de casa, sense cansar-nos, podrem veure, probablement en tres dimensions, el món per un forat, la qual cosa minvaria notablement el desmesurat nivell de mobilitat actual.
Així, consumiríem menys carburants, reduiríem la despesa, no contaminaríem tant el medi ambient i de retruc contribuiríem a frenar el molt negatiu canvi climàtic que ens està caient a sobre. En mobilitat, estic plenament convençut que en lloc de créixer hauríem de decréixer, suprimint el prescindible.
Un parell de vegades, el nucli familiar sencer ens hem apropat a IDEAL, un centre d’arts digitals, situat a Barcelona, que opera amb més de mil metres de superfície de projecció, amb un ampli equip tecnològic, únic a Europa, que experimenta la immersió de les projeccions audiovisuals de gran format, inclosos hologrames i altres visions de 360 graus.
Sota el títol Dalí cibernètic, la darrera vegada que assistirem a IDEAL ens oferiren l’esdeveniment amb tres parts diferenciades. En la primera, una introducció a la figura de Dalí. En la segona, en una sala enorme, al sostre, parets i sòl, ens mostraren figures geomètriques en moviment i més de dos cents quadres de Dalí, on persones i éssers fantàstics representats cobraven moviment.
La tercera consistí en posar-nos unes voluminoses ulleres de realitat virtual i veure’ns de forma virtual embarcats a la coberta un gran vaixell en moviment, amb pluja, llampecs i trons que semblaven reals. Cada passa real es traduïa amb una de virtual.
Una sensació de solitud envaí a cada un de nosaltres en romandre sols a coberta, sense tripulació ni passatgers. Una experiència digna de ser viscuda.
