Per cercar referències sobre la viticultura al Principat, cal remuntar-se a un text de l’any 903, que constitueix el primer testimoni d’aquest conreu. Aquest document alhora és una de les primeres pàgines escrites sobre la història de les Valls (segle X).

Després, en les actes notarials de vendes de propietats agrícoles, és durant el segle XVI que hom troba constància de moltes de les transaccions dels terrenys que incloïen les vendes d’algunes vinyes.

Per exemple: l’acta de venda que fa Joan Calbó de Sant Julià de tot el trillar i “vinya” de Calbó que confronta amb el camí que va a Camp Beneit i de l’altra part amb “la vinya” d’en Ribot i de l’altra… etc. (Segle XVI) Notari Joan Colat, any 1581.

Una altra acta de venda que fa Simó Bringué d’Olivesa de Sant Julià a Bartomeu Moles i Danís, a la partida de la Turmeda (avui és El Prat del Molí) que confronta (……)… amb el trillar de dit comprador i amb “la vinya” de Pere Vila. Acta rebuda en poder de Mateu Ribot d’Escaldes, any 1600.

Datat al segle XVII, hi ha un document de venda atorgat per Joan Babot del Pui d’Andorra la Vella a favor de Guillem d’Areny, d’un prat i “vinyes” situats a la parròquia d’Andorra la Vella. Notari Joaquim Ribot d’Escaldes, any 1648.

Ja al segle XIX, trobem una altra acta molt particular, que diu: Antón Escudé declara per escrit que Guillem de Plandolit i d’Areny li ha fet plantar una vinya a canvi de quatre quintars de ferro. Any 1861 (Arxius d’Areny Plandolit).

Per altra banda, el prestigi del vi des de l’antiguitat i la utilització del vi per a la litúrgia cristiana, així com l’autoabastament de les valls, poden justificar la presència d’aquest conreu a altituds elevades.

 La 1ªTrobada de Microproductors de vi va tenir lloc el passat dia 30 de novembre

De fet, la recuperació de la viticultura es produeix precisament en finques com Casa Beal, que ja antigament tenien algunes plantacions de vinya. Encara que no és el cas de la Borda Sabaté ni de Casa Auvinyà, ni del Mas Berenguer.

Els petits elaboradors andorrans han compartit experiències amb d’altres productors del seu nivell i entorns, que van des de “Côtes du Rhone”(França) fins a “Adega Familiar Eladio Piñeiro (Rías Baixas/Ría de Arousa). Una alta participació de 44 productors que ha propiciat un enriquidor intercanvi d’experiències tant sobre les tècniques del viticultor com dels mètodes d’elaboració del producte, en aquest cas del vi.

La Trobada també va comptar amb la participació de prestigiosos enòlegs com el francès Alain Graillot, consultor en vinicultura i productor de “Croze Hermitage” que va presentar la primera ponència de la jornada. Va participar David Seijas sommelier de la Fundació Bulli. Va fer de moderadora l’enòloga M. Isabel Mijares, membre de la Reial Acadèmia Espanyola de Gastronomia i presidenta de l’Associació Espanyola de Periodistes i Escriptors del Vi.

Paral·lelament a les conferències es va presentar l’exposició i venda de productes, que va incloure el tastet de vi en format de “portes obertes” així com una exposició fotogràfica titulada “Les vinyes i la transformació del paisatge”

Un total de 44 de petits productors, que alhora ofereixen alts índex de qualitat en fer una producció molt tradicional respectant les característiques organolèptiques naturals del vi i on les vinyes d’altura com és el cas dels Pirineus i del Principat d’Andorra, exigeixen una acurada selecció de les varietats a conrear.

De totes formes en la Tertúlia del migdia sota el lema “El procés agrícola: la vinya i l’obtenció del producte” va posar en relleu la gran professionalitat de cada un dels microproductors que van tractar dels processos de maduració del raïm. També van esposar els condicionants específics de la producció del vi a la muntanya, amb una clara dependència de la climatologia segons la zona, així com l’assentament de les plantacions de vinya en fortes pendents naturals. Paràmetres que condicionen fins i tot el procés de fermentació del raïm. La vinificació i fins i tot la distribució

Tots els condicionants són el mateixos per al Pirineu i Andorra així com a altres zones on les vinyes són implantades a altituds per sobre dels 1000 m.

En aquesta diguem-ne taula rodona moderada per Xosé Lois Sebio, enòleg de Coto de Gomariz (Ribeiro), va destacar l’aportació de Mr. Viret propietari de “Domaine Viret” (Côtes du Rhone a França), que està experimentant en el sistema antic de fermentació en tines emprant grans àmfores.

Per part de « Casa Auvinyà » va parlar Elena Clemente, enginyera agrònoma i copropietària del celler, que entre altres coses va dir que el seu objectiu és la qualitat i que amb collites com les de l’any passat, van decidir no vinificar.

Friedrich Schatz, propietari de Bodegas F. Schatz va parlar de l’energia biològica del producte i del seu procés des de la fermentació, que segons ell depèn d’aquesta energia natural que ja coneixien els grecs i els romans.

Per la seva part, Raul Bobet, enòleg de “Castell d’Encus” (Pirineus catalans), va reivindicar el cultiu de la vinya a l’altitud, ja que ells produeixen al Pallars Jussà a més de 1000 metres, encara que admet les diferències sobretot quantitatives de producció quan es treballa a l’entorn dels 600 mts com per exemple al Priorat.

Finalment, Batista Cots, pèrit agrònom de “Casa Beal” d’Andorra, va reivindicar que el tractament natural i qualitatiu del producte comença a l’origen en les plantacions per part del viticultor i l’anàlisi del tipus de sòl que afectarà l’adaptació de la planta base (peus) que també requereix d’una selecció. El desenvolupament continua amb l’elecció de les varietats per a cada zona i depenent del producte que vulguem elaborar. No és el mateix plantar Pinod Noir que Xarel•lo o Garnatxa o altres en una altitud determinada i segons la pluviometria mitjana de l’entorn i la composició del terreny, i fins i tot del pendent on s’assenten les plantacions de vinya.

Les conclusions finals van determinar que la qualitat és el millor mètode de producció i que el respecte a la natura afavoreix una valoració del producte final que cada dia és i serà, més valorat pels restauradors d’arreu i evidentment pels consumidors. És va destacar la responsabilitat del treball de tots els professionals d’aquest àmbit: primer del viticultor, segon l’enòleg o tècnic elaborador, tercer els sommeliers i finalment els comercials. Podríem resumir la jornada amb l’eslògan triat pels microproductors: “La natura s’expressa en forma de vi”

S’ha d’afegir què a part dels quatre microproductors de vi del país: “Borda Sabaté”, “ Casa Auvinyà”, “Casa Beal” i “Mas Berenguer”, respectivament, també van participar en l’exposició i promoció dels productes, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, que van presentar la seva producció sota la denominació ja coneguda de “Sabors i Aromes d’Andorra”. Aquesta aportació presencial, va tenir una molt bona acollida per tots els visitants i participants a la mostra, tant nacionals com estrangers.