Sembla impossible que hàgim pogut arribar fins aquí sense esmentar un dels grans protagonistes del conflicte. I sobretot un dels que ho continuarà essent, perquè ja fa temps que hem entès que per a la concepció castellana del joc democràtic jutges i tribunals no són sinó una arma més de guerra.

    Dels jutges ja en vam parlar al seu dia. Etimològicament, comparteixen amb els tribunals el fet de ser fills de la civilitzada Roma, ja que la tribus era la divisió tradicional del poble romà, i d’aquí el fet que el magistrat de cada una d’aquestes divisions fos anomenat tribú. Filològicament es tracta d’una branca familiar escassa: la forma femenina de tribunus, aplicada al púlpit de l’orador, hauria donat un derivat tan bonic com tribuna, que més endavant es va desplaçar cap a l’àmbit de l’arquitectura i va deixar en el significat de ‘espai o seient a altura visible’ el mot tan quotidià de trona. Tribunal, per la seva banda, no seria sinó una evolució d’aquella tribuna primigènia per definir l’‘estrada on seien els magistrats’, els antecessors de la colla del Constitucional.

     Tractant-se d’un concepte administratiu, i tenint en compte el desenvolupament i la sofisticació que va atènyer l’imperi romà, no té res d’estrany que la tribustambé generés el corresponent concepte econòmic. El verb tribuere va neíxer per designar el fet de ‘distribuir entre les tribus’, i d’aquí l’inevitable impost o càrrega amb què havien de contribuir a l’imperi: el tribut. Amb els segles, ha estat el parent que ha fet més fortuna (i mai més ben dit), fins al punt de donar lloc a verbs i substantius avui tan imprescindibles com atribució i atribuir, contribució i contribuir, distribució i distribuir, retribució i retribuir. Us sonen termes com contribuent o distribuïdor? Doncs també són fills dels tributs.

I enmig, allà amagadet, un de tan polisèmic com atribut, amb significats en camps com la filosofia, la gramàtica, la lògica o la religió. La gràcia és que, abans de les subtileses filosòfiques o lògiques, el diccionari en dóna una accepció genèrica, descrita així: ‘Objecte característic que acompanya la descripció o representació de certs personatges’, i posa com a exemple ‘Els atributs de Mercuri’. Vés a saber per què, aquesta imatge tan castissa dels atributs m’ha fet pensar en la imatgeria tradicional castellana (el torero, el guàrdiacivil, el pinxo i… el jutge) i, finalment, en l’altre significat del mot tribu, el de ‘poble primitiu’. No sé si m’explico. El tribunal entès com a grup de gent unida pels tribals llaços dels… propis atributs.    Bones festes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada