Tres dòlmens de Bescaran esdevenen BCIL

Cabana del Moro de Bescaran. Autor: Carles Gascón Chopo
Cabana del Moro de Bescaran. Autor: Carles Gascón Chopo

L’Alt Urgell és una de les comarques amb una major riquesa d’estructures megalítiques de tot Catalunya, concretament la segona, amb un centenar llarg de tombes d’inhumació col·lectiva del període calcolític, majoritàriament del tipus cista i cambra pirinenca, allò que comunament es coneix amb el nom de dolmen. Les característiques pròpies d’alguns d’aquests monuments prehistòrics, bé el seu bon estat de conservació, bé la seva íntima relació amb rutes excursionistes, han fet de certs conjunts específics objecte de particular atenció per part d’acadèmics, excursionistes, aficionats i veïns de les poblacions del terme on s’ubiquen.

Els dòlmens del terme de Bescaran recullen aquestes característiques, molt especialment l’anomenada Cabana del Moro, que ja al segle XVI establia la fita divisòria entre els termes de Bescaran i d’Estamariu. Per aquest motiu, i a petició de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bescaran, el darrer ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell va acordar la catalogació d’aquest conjunt com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), una figura de protecció patrimonial que a Catalunya és competència dels consells comarcals per a aquells municipis de menys de 5.000 habitants, com és el cas de Valls de Valira, municipi on es troba aquest conjunt.

L’expedient de declaració contempla la inclusió de tres estructures megalítiques dins d’aquest conjunt: l’esmentada Cabana del Moro, el dolmen de coll Jovell i el dolmen de la Llosa, excavat fa pocs anys. Tots ells són exponents de la tipologia de cambra pirinenca, formada per tres grans lloses perimetrals i una quarta de coberta, amb accés per la part davantera i originàriament protegides amb túmuls de pedra i terra. Són estructures datables entre el III i el II mil·lenni abans de l’era cristiana on s’hi enterraven els difunts acompanyats per un aixovar funerari. Molts d’ells, com en el cas de la Cabana del Moro, foren excavats a principis del segle XX per mossèn Serra Vilaró, i les restes recuperades estan dipositades actualment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

TOTES LES NOTÍCIES